Entrant en una altra era...

Ens agradi o no, en tinguem més o menys consciència, ens afecti ja o no ens afecti encara, estem entrant en una altra era... Són molts els signes, els actes que en donen fe. L’evolució de la tecnologia, la revolució del digital han transformat, estan modificant les nostres societats, canviant el món i, ineluctablement, les mentalitats.

De fet, per més que les dimensions del nostre planeta continuïn sent les mateixes, és palès que la percepció que en tenim no correspon en res a la que se’n podia tenir fa 80 anys, després de la Segona Guerra Mundial.

Els canvis fa temps que es van maquinant en gairebé tots els àmbits, no només en el polític, ans en quantitat d’altres que, això sí, acaben, tard o d’hora, incidint en aquest.

Recordo quan, a mitjans anys 70, al U.K. van començar-se a reintroduir, en la moda, elements recuperats dels entorns nazis dels anys 30. Qui va denunciar-ho va ser tractat d’inadaptat, de psicòpata comunista incapaç d’entendre la creació artística, i només era, via el joc de la banalització, el preludi del que estem vivint ara.

Dels de la meva edat, qui no recorda les campanyes llançades per Reagan i Tatcher sobre el liberalisme que van acabar, al Regne Unit, amb la liquidació del que possiblement era millor sistema de salut europeu; o amb la xarxa ferroviària (que ara, per cert, es vol –per què deu ser?– tornar a nacionalitzar!). D’allà van sortir eslògans com “l’Estat ens roba!”, preconitzant una desvinculació de l’Estat de les polítiques de sanitat, de transports, d’educació... que calia deixar com a serveis duts a terme per empreses privades i sotmesos a les regles de l’oferta i la demanda. Els sona?

El trumpisme que arriba només és reflex de tot plegat: ha anat fent camí...

Panamà, Groenlàndia, partició d’Ucraïna, aniquilació de Gaza: indecència, obscenitat, insult, ignomínia, vergonya...

Per cert, algú sap del cuirassat Maine?