Tornem a ser-hi

Si ha estat un dels afortunats que no han necessitat sortir o entrar del país aquest diumenge, felicitats, ha tingut molta sort. Les marxes lentes protagonitzades pels pagesos catalans han provocat retencions de més de quatre hores a la carretera que arriba fins al nostre país, generant un altre cop frustració entre els conductors.

Els agricultors catalans tenen motius legítims per protestar, això no es discuteix, però la forma de protesta escollida té novament conseqüències directes per a un país que no té res a veure amb les polítiques agràries espanyoles ni europees. Andorra, que depèn en gran part del turisme i del comerç, ha vist com un cap de setmana important es convertia en un malson logístic per als seus visitants.

Aquest episodi evidencia una vegada més la fragilitat de les comunicacions d’Andorra amb l’exterior. L’existència d’una única via d’accés terrestre des de Catalunya fa que qualsevol incidència tingui un impacte directe i immediat sobre la mobilitat i l’economia del país. La necessitat de millorar les infraestructures viàries i de trobar alternatives eficients és un debat recurrent que cada vegada es fa més urgent.

Caldria que les autoritats andorranes fessin sentir la seva veu en aquest tipus de situacions, recordar que Andorra no pot ser una víctima col·lateral d’un conflicte que no li correspon. Els talls i les marxes lentes afecten directament la imatge del país, i la seva capacitat per atreure visitants, especialment en períodes clau com els caps de setmana d’hivern, quan l’afluència turística és vital.

Les solucions no són senzilles, però és evident que Andorra no pot seguir patint les conseqüències d’unes protestes que, per molt legítimes que siguin, tenen efectes devastadors per a la seva economia i mobilitat. És necessari un diàleg entre les parts implicades per evitar que situacions com aquesta es repeteixin en el futur i per garantir que Andorra no es vegi atrapada en conflictes que no li pertanyen.