Ibon

Ens vam caure bé amb l’Ibon Navarro des del primer dia. Sempre ens vam enviar senyals de simpatia abrigats per un entorn molt saludable. El cos tècnic del MoraBanc Andorra el formaven i el formen bones persones i això ajuda que la feina sigui una sort i no un calvari. Des del primer dia em va cridar l’atenció l’energia atomicoquàntica que transmetia aquell vitorià. Ràpid de pensament, tossut com una mula, hiperactiu i hàbil socialment per tenir una pota a la vora del riu dels malalts per la feina i la de la gent que se sap divertir. I així vam anar fent fins que un dia ens vam començar a explicar les nostres merdes i va resultar que els dos en teníem una bona col·lecció. Van ser dies de sopars i vi. Els millors, els no planejats. I aquells temps sempre vaig sospitar que l’Ibon tenia un cabal de talent a dins que lluitava per sortir, però que sucumbia molts cops davant d’ell mateix. A Ibon Navarro no li resultava fàcil creure en Ibon Navarro. Una cotilla ben ajustada de pors i inseguretats el feia no fiar-se d’ell mateix.

Avui, que triomfa més que la Coca-Cola, m’agrada recordar el meu amic Ibon en aquells dies en què va ser cessat aquí ara fa tres anys. Les setmanes prèvies hi va posar, com sempre, tota la voluntat del món, però anava ben perdut i no trobava la manera de fer funcionar l’equip. Quan el Màlaga li va trucar no ho tenia gaire clar. Tres anys després ha aixecat dues Copes del Rei, una Supercopa d’Espanya, una BCL de la FIBA i una Intercontinental. L’Ibon és l’entrenador de moda del bàsquet europeu. I no és un superman. No ha caigut com un meteorit al món. Té un passat amb errors i encerts. La seva millora evident en conceptes com la seguretat en si mateix arriba després de ser conscient que, de vegades, cal demanar ajuda professional, i l’Ibon és un gran talent que ha trobat la manera d’explotar. Potser tu també podries viure una història així. Si treballes molt no és segur que et passi (no va així), però et dirè un secret, si no treballes molt segur que no et passarà.