Joventut i solitud

La necessitat d’estar sol és normal i segurament tots en algun moment l’hem experimentat i ens hem aïllat, és una constatació evident que la solitud forma part de la nostra vida, de fet, és l’únic clar que tenim des del naixement, venim a aquest món sols i marxem sols. Ara bé, què passa quan l’aïllament és una causa obligada per motius que van en contra de la nostra voluntat? La solitud no desitjada és un problema social que afecta cada cop més persones, crea patiment, limita el dret de participació en la societat i té conseqüències negatives en múltiples aspectes de la vida. Un estudi sobre joventut i solitud no desitjada a Espanya promogut per la Fundació ONCE en col·laboració amb Ajuda en Acció en la joventut de 16 a 29 anys ha indagat en les seves possibles causes o correlacions. A l’estudi, basat en una enquesta realitzada a 1.800 joves, s’han pogut obtenir dades sobre les prevalences de soledat, fet que permet comparar els resultats de les persones joves que se senten soles amb les que no senten soledat, i també s’ha realitzat una anàlisi multivariant per determinar els factors de risc significatius de la soledat en la joventut. Així mateix, a partir dels resultats de l’estudi, s’ha creat un grup de discussió amb persones expertes sobre solitud no desitjada, joventut i col·lectius vulnerables per proposar solucions i recomanacions pel que fa a polítiques i programes.

Amb aquest estudi s’ha pogut constatar, entre altres, que la soledat juvenil afecta més dones que homes, i per edats, afecta més joves d’entre 22 i 27 anys. A més, afecta especialment joves en atur, en situació de pobresa i joves que han patit assetjament escolar o laboral, amb mala salut física o mental, amb discapacitat, origen estranger o LGTBI. A més, l’estudi ha revelat que les relacions d’amistat tenen un paper fonamental, que la salut mental és clau i que la pobresa incrementa el risc de solitud.