Pau social

Hola supercomentarista del Diari. Sí, sí, va per tu. Ja és hora que ho sàpigues. No té sentit que tal com s’està posant el món no tinguis aquesta informació. El Diari cobra de la CASS per cadascun dels teus comentaris. De fet, cobra força pasta. És un sistema tan ben muntat que cobren fins i tot pels que es censuren. La lògica del tema és, òbviament, la contribució que s’està fent a la pau social. I és que mentre segueixis passant la quantitat d’hores que passes comentant notícies a tort i a dret (aquí i a la competència) no tens altres idees més perilloses. És com allò de tenir els nens fent esport perquè així no fan una altra cosa. Així que has de saber que cada vegada que em dius “comunista woke”, “imbècil”, “estómac agraït” “membre de la xupipandi” o coses per l’estil, estàs ajudant a fer sostenible la sanitat pública. Segons un estudi de la Universitat de Wichita (Kansas), les persones que canalitzen correctament la ràbia viuen 117 anys i això vol dir moltes menys visites a l’hospital. I tu que et pensaves que em feies enfadar... Tot el contrari! A més, i ara ho estan informatitzant millor, com més es falti al respecte en el comentari, més paga la CASS al Diari perquè es considera que el comentarista millora el cortisol. Això ho ha descobert un de Grifols, no és conya, no ho dic per fer-te enfadar més. Òbviament, els comentaris signats amb el nom real, el Diari no els cobra perquè, quin mèrit tenen? Algú disposat a donar la cara és algú disposat a arriscar i del que es tracta és de mantenir la possibilitat de seguir opinant permanentment i sense conseqüències. Per mi no patiu que, igual que la resta de columnistes, escric perquè un dia em van enganxar ajudant a creuar el carrer a una padrina i em van caure 1.000 hores de treball social (al Villaró 100.000). Em van donar a escollir entre aquesta columna i netejar amb la llengua les latrines de tots els pubs d’Arinsal en temporada d’hivern. I, tot i que vaig dubtar, aquí em teniu.

Gràcies, de debò.