Festa del Corpus Christi... del Cos i la Sang de Crist

La persona, una unitat formada per un cos i un esperit... amb unes interrelacions que no ens permeten de separar-ne l’un de l’altre. Totes dues s’integren perfectament i no podem menystenir ni un ni l’altre. Avui a l’evangeli d’aquest dia trobem Jesús instruint les multituds que estan pendents de la seva persona i de la seva paraula. I quan ja ha passat tot un dia, Jesús s’adona que la gent té també un cos que demana aliment així com el seu esperit assedegat de veritat ha anat seguint els seus passos. No es desentén de tots ells i els avia a casa... no vol que defalleixin pel camí... i així com els ha anat donant aliment per l’esperit, ara els dóna també aliment per al seu cos. No és coherent satisfer només una part de la persona. Cal atendre la persona en la seva totalitat, plenament... les seves ànsies de pa material i les seves inquietuds espirituals. Els seus deixebles insten Jesús a acomiadar la gent... però és Jesús qui els diu que els donin de menjar. Ell ha estat tot el dia donant-los un tipus de menjar... raons per viure i esperar, donant-los aliment espiritual. Ara els toca a ells donar-los aliment material. “Doneu-los menjar vos­altres mateixos...”

L’església ha tingut sempre present, seguint el seu mestre, que cal proveir aliment espiritual sense oblidar també l’aliment corporal. L’acció de proveir el pa material de Caritas acompanya sempre l’acció espiritual. No en va sempre quan parlem de l’aliment espiritual de l’Eucaristia, parlem també de la urgència i deure de pensar en l’aliment material... d’atendre la persona sense oblidar cap dels seus elements integrants. Caritas en aquest evangeli d’avui són aquests deixebles que al costat de Jesús, donaran l’aliment corporal a tota aquella gernació de gent. Jesús no es renta les mans, se les embruta fins al fons... però té la preocupació de fer participar els seus deixebles en aquesta obra de l’atenció global a la persona. Ells els organitzen en colles... ells els reparteixen el pa... ells recullen les sobres...

El mestre no fa res perquè sí... cada gest, actitud, paraula... amaga una lliçó que hem de saber recollir i fer nostra. I Déu no fa les coses a mitges... amb gasiveria... ho fa tot amb generositat, amb abundància... Tothom en menjà tant com volgué... Pero ens ensenya tot i l’abundància a no malversar aquests dons... a ser-ne responsables i bons administradors... recolliren dotze coves de les sobres.