Jesús ens porta la pau

A l’evangeli d’avui diu Jesús als seus deixebles que passin pels pobles i llocs contagiant pau. Una tasca gens fàcil, ja que només qui la posseeix en el seu cor, la pau, pot comunicar-la de veritat. Les vacances són, sens dubte, un moment privilegiat per reconstruir aquesta pau interior, de vegades tan malmesa. Heus aquí alguns suggeriments per a qui vulgui descansar d’una manera diferent. Experimentar el silenci. Potser és bo oblidar-nos uns dies de la televisió i d’Internet. El nostre esperit ho agrairà. Millor encara si sabem trobar de tant en tant algun racó tranquil (l’ombra d’un bosc, la riba d’un riu, la pau d’una ermita...) per estar en silenci, sense presses. El silenci ens revelarà moltes coses. Descobrirem la nostra agitació interior i les nostres tensions. Sentirem la necessitat de viure d’una altra manera. El silenci relaxat és sempre força transformadora i font de pau. Sentir el nostre cos. La major part del temps vivim en el nostre cap, oblidats absolutament del nostre cos, crispat i tens per les mil preocupacions de cada dia. Fem una experiència nova almenys durant uns dies: sentir el nostre cos, respirar conscientment i amb calma, prendre consciència de les diverses sensacions, seure de manera relaxada, passejar sentint el nostre camí. Descobrirem amb més força l’alegria de sentir-nos vius. Degustar la vida. En general, tendim a acumular en el nostre interior les experiències negatives, sense aturar-nos davant el bo i bell de la vida. Per què no dedicar uns dies a viure més a poc a poc, agradant les coses petites i assaborint agraïts tants plaers senzills que ofereix el viure diari? Quedarem sorpresos de tot el que se’ns regala de manera constant. Aprendre a mirar. Gairebé sempre correm pel món sense captar tot just la vida que omple el cosmos i sense obrir-nos al misteri que ens envolta. És bo prendre temps per aprendre a mirar l’entorn més a poc a poc i amb més profunditat. No es tracta d’afinar els sentits, sinó de captar la vida que batega dins de les persones, els éssers i les coses, i escoltar el seu ressò en nosaltres. Sanar els records dolorosos. Alliberar-nos dels records dolorosos del passat i de les amenaces del futur. És un veritable art viure plenament el moment present, aquí i ara. El creient l’ha aprendre des de la fe: el passat pertany a la misericòrdia de Déu; el futur queda confiat a la seva bondat infinita.