Viure en minoria

L’evangelista Lluc ha recopilat en el seu evangeli unes paraules, plenes d’afecte, dirigides per Jesús als seus seguidors i seguidores. Sovint, solen passar desapercebudes. No obstant això, llegides avui amb atenció des de les nostres parròquies i comunitats cristianes, cobren una sorprenent actualitat. És el que necessitem escoltar de Jesús en aquests temps no fàcils per a la fe.

Jesús mira amb tendresa immensa el seu petit grup de seguidors. Els anomena: “El meu petit ramat.” Són pocs, certament. Tenen vocació de minoria. No han de pensar en grandeses. Així els imagina Jesús sempre: com una mica de “llevat” ocult en la massa, una petita “llum” enmig de la foscor, un grapat de “sal” per posar gust a la vida.

Després de segles, els deixebles de Jesús hem après a viure en minoria. És un error enyorar una Església poderosa i forta. És un engany buscar poder mundà o pretendre dominar la societat. L’evangeli no s’imposa per la força. El contagien els que viuen a l’estil de Jesús fent la vida més humana, més pacifica i fraternal.

“No tinguis por.” És la gran preocupació de Jesús. No vol veure els seus seguidors paralitzats per la por, ni enfonsats en el desànim. No han de perdre mai la confiança i la pau. També avui som un petit ramat, però podem romandre molt units a Jesús, el Pastor que ens guia i ens defensa. Ell ens pot fer viure aquests temps amb pau.

“El vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.” Jesús els ho recorda un cop més. No han de sentir-se orfes. Tenen Déu com a Pare. Ell els ha confiat el seu projecte del regne. És el seu gran regal. El millor que tenim a les nostres comunitats: la tasca de fer la vida més humana i l’esperança d’encaminar la història cap a la seva salvació definitiva.