Paraula i vida
Passa per la porta estreta
Cal alegrar-nos perquè la invitació de Déu s’estén a tots els homes
Als humans ens entusiasma saber xifres, comparar percentatges, treure mitjanes...
A l’evangeli que llegim avui apareix aquesta tendència natural de l’ésser humà: algú li pregunta a Jesús, des de la sospita que podria ser que fossin pocs, si són molts els qui se salvaran.
Jesús no satisfà les curiositats humanes. Hi ha altres coses que importen més saber. I afegeix un element nou: la imprevisió, la sorpresa:
- Hi haurà aquells en qui nosaltres no comptàvem “Vindran d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula al Regne del cel”.
- I la sorpresa es completa quan afegeix que potser els qui s’ho tenien per segur es trobaran fora, amb la porta tancada. “No us conec. Lluny de mi tots els qui obràveu el mal”.
El text ens fa veure que ha canviat l’ordre de les coses: “Els primers seran darrers i els darrers, primers”.
Aquesta perspectiva universalista desmenteix tots els integrismes, sectarismes, pretensions monopolitzadores i mentalitats elitistes. Però no pot confondre’s amb la facilitat.
L’evangeli posa, gairebé de manera inesperada, una porta estreta que ningú no pot engrandir ni esquivar. L’única clau que en permet el pas és el compromís personal de prendre’s seriosament les exigències de l’evangeli. La recomanació de Jesús és forta, parla de debatre’s per aconseguir entrar. No debatre’s amb els altres com si fossin els nostres competidors. Sinó amb nosaltres mateixos i amb tot el que tenim que ens pot obstaculitzar l‘entrada a través d’aquesta porta estreta.
Quina lliçó n’aprenem:
1. L’entrada al Regne de Déu no es tracta de qüestions d’inscripció o de mèrits personals sinó d’amor, d’haver estimat i d’haver fet el bé als germans.
2. Cal alegrar-nos perquè la invitació de Déu s’estén a tots els homes.
3. Tanmateix caldrà afegir que no tots passen per la porta estreta. Hi ha qui no ha sentit la crida. I n’hi ha que tot i saber-se convidats fan el sord i desoeixen la invitació.