Paraula i vida
“No podem servir Déu i els diners”
El missatge a transmetre és que no podem servir Déu amb les riqueses
Jesús parla en diverses ocasions de l’ús de les riqueses. En la mateixa línia en què havien parlat els profetes, adverteix sobre l’ús aprofitat dels béns materials, diners adquirits injustament... Una temptació que antigament havia corromput el cor de l’home i ara, malauradament, encara comprovem que és una pràctica que avergonyeix fins a nivells prou rellevants de la nostra societat.
La incompatibilitat més radical, afirmada categòricament amb paraules i obres per Jesucrist, no és entre Déu i el plaer o el sexe, sinó entre Déu i les riqueses. No es tracta solament d’advertir que existeix incompatibilitat entre el servei a Déu i el culte que donem a les riqueses. El missatge a transmetre és que no podem servir Déu amb les riqueses. Déu vol ser servit en l’amor, en la gratuïtat, en la pròpia donació, en la fraternitat, en el desinterès... Totes aquestes actituds són incompatibles amb l’afany d’acumular riqueses. Qui pretén enriquir-se pensa en l’aprofitament, els càlculs egoistes, el desig insaciable que ens fa ser injustos... Actituds que no serveixen per propagar del regne de Déu.
Sovint, nosaltres pensem ingènuament que ens servim dels diners. I Jesús, contràriament, ens vol fer adonar que estem atrapats per les riqueses. La nostra set de tenir i de posseir neixen de la inseguretat. Volem reafirmar-nos, protegir-nos enfront dels altres, assegurar-nos el futur. Però ens equivoquem. Com més riqueses posseïm i acumulem entorn nostre més creixen la nostra inseguretat i les nostres preocupacions.
Qui escolta sincerament l’evangeli i accepta el missatge de Jesús intueix que se’l convida a replantejar-se el sentit darrer de la seva vida: no pot organitzar-se des d’un projecte egoista, de posseir sempre més i més, il·limitadament, sinó que ha d’aprendre a compartir i a ser solidari amb els necessitats.
A les dones i els homes que viuen dominats per l’interès econòmic, encara que portin una vida pietosa i recta, els manca quelcom essencial: intentar trencar l’interès de posseir que incapacita per escoltar i respondre a les necessitats dels pobres.