Terra Santa... i la pau no arriba

Acabem d’arribar del pelegrinatge diocesà a Terra Santa. A part de visitar els sants llocs, hem tingut oportunitat de contactar amb els responsables de les comunitats cristianes: la Custòdia Franciscana i el Patriarcat Llatí de Jerusalem. Al Patriarcat ens ha rebut monsenyor William Shomali, bisbe auxiliar de Jerusalem. En la conversa ha subratllat els grans reptes de la comunitat cristiana. Un és la pau: aconseguir la pau entre les dues comunitats humanes que compateixen el país, els àrabs i els jueus.

L’experiència del passat és negativa i dolorosa: vuit guerres, dues intifades i incomptables atemptats per una i altra part (el darrer havia estat el dia abans amb el resultat de tres persones mortes). Les negociacions per la pau estan estancades des dels acords d’Oslo, l’any 1993.

La solució s’albira en el reconeixement real i efectiu dels teòrics dos estats: Israel i Palestina.

Per arribar-hi, es parla de dos camins: l’un és la negociació directa entre els àrabs i els jueus. Però aquí caldria que algú, amb autoritat efectiva, pressionés el govern d’Israel per asseure’s a negociar. Els jueus diuen que sigui el Consell de Seguretat de les Nacions Unides qui intervingui. I aquest Consell està vetat pels Estats Units, que afirmen que es tracta d’un tema que han d’acordar les dues parts interessades. I estem així en un cercle viciós de mal sortir-ne.

I, mentrestant, Israel fa accions concretes que són pals a les rodes de la negociació: els assentaments en territoris ocupats que formen part de l’Estat Palestí, el mur que separa ambdues comunitats, els controls rigorosos i sovint arbitraris que limiten la mobilitat dels palestins, etcètera.

Quin seria el camí per resoldre el tema? Com a via insubstituïble, que els dirigents d’ambdós estats reprenguessin el diàleg, acompanyat de signes concrets i reals de voler avançar pel camí de la pau. La manca de voluntat d’entesa provoca tristesa al cor i augmenta els recels i l’odi entre uns i altres. Monsenyor Shomali hi afegia una crida adreçada a tots els cristians: quan humanament sembla que el camí no té sortida, a nosaltres ens toca pregar a Jesús, el Príncep de la Pau, que nasqué i visqué en aquesta terra, que mogui els cors perquè entre tots, amb manifesta bona voluntat, es faci possible una pau tan desitjada i necessària però que no arriba.