'Surt de la teva terra!'

Aquest és el lema que s’ha escollit per a la Jornada mundial de les missions, el Domund, aquest any que se’n celebren noranta del seu naixement.

L’actualitat de les notícies ens podria fer identificar fàcilment aquest lema amb la situació de tantes persones que han de deixar la seva terra, les seves propietats, el seu país. Quantes persones han escoltat o s’han dit a si mateixes aquesta frase... No obstant això, el lema d’aquesta jornada es refereix als missioners. Ells no han hagut de deixar la seva ter­ra de manera obligada, no han hagut de fugir de casa per salvar la seva vida, ningú no els ha fet marxar, però han sentit aquesta mateixa crida dins seu: Surt de la teva terra! I ells hi responen confiant plenament en Aquell que els convida a sortir de la seva pròpia terra.

Així es repeteix la mateixa actitud d’Abraham. Ell va respondre després de sentir aquesta invitació (Gn 12, 1). Els missioners d’avui i de sempre han deixat, literalment, la seva terra, el seu país, els seus costums, per anar a viure enmig dels altres. Però, a la vegada, han sabut sortir de si mateixos, han descobert la felicitat lliurant-se plenament als altres, anunciant la Bona Nova de l’Evangeli i fent el que està a les seves mans per millorar la qualitat de vida dels altres.

És clar que aquesta vocació no és universal. Només alguns senten aquesta crida de Déu per esdevenir veritables missioners de la Bona Nova arreu del món. Per això, avui preguem per ells i per totes les persones que formen part de la seva vida, per tots els seus projectes amb els quals contribuïm amb els nostres donatius. Però si bé els missioners són unes persones concretes no oblidem que tota l’Església és missionera. Tots els que la formem estem cridats a sortir també de la nostra terra per anar a l’encontre de l’altre i sobretot del més necessitat. Així ens ho recorda el Papa Francesc en la seva exhortació apostòlica, La joia de l’Evangeli, afirmant que “tots som cridats a aquesta nova sortida missionera. Cada cristià i cada comunitat discernirà quin és el camí que el Senyor li demana, però tots som invitats a acceptar aquesta crida: sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli.” (EG 20).