Esperança en la vida eterna

Diu Jesús a l’evangeli d’aquest diumenge que Déu no és un Déu de morts, sinó de vius. Jesús no es va dedicar a parlar gaire de la vida eterna. No pretén enganyar ningú fent descripcions fantasioses de la vida més enllà de la mort. No obstant això, la seva vida sencera desperta esperança. Viu alleujant el sofriment i alliberant de la por la gent. Transmet una confiança total en Déu. La seva passió és fer la vida més humana i joiosa per a tots, tal com la vol el Pare de tots.

Només quan un grup de saduceus se li acosta amb la idea de ridiculitzar la fe en la resurrecció, Jesús li brolla del seu cor creient la convicció que sosté i encoratja la seva vida sencera: Déu “no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots són vius”.

La seva fe és senzilla. És veritat que nosaltres vam plorar als nostres éssers estimats perquè, en morir, els hem perdut aquí a la terra, però Jesús no pot ni imaginar-se que a Déu se li vagin morint aquests fills seus als que tant estima. No pot ser. Déu està compartint la seva vida amb ells perquè els ha acollit en el seu amor insondable.

El tret més preocupant del nostre temps és la crisi d’esperança. Hem perdut l’horitzó d’un Futur últim i les petites esperances d’aquesta vida no acaben de consolar-nos. Aquest buit d’esperança està generant en bastants la pèrdua de confiança en la vida. Res val la pena. És fàcil llavors el nihilisme total.

Aquests temps de desesperança no ens estan demanant a tots, creients i no creients, fer-nos les preguntes més radicals que portem dins? Aquest Déu del que molts dubten, al qual bastants han abandonat i pel qual molts segueixen preguntant, no serà el fonament últim en què podem basar la nostra confiança radical en la vida? Al final de tots els camins, en el fons de tots els nostres anhels, a l’interior dels nostres interrogants i lluites, no estarà Déu com a misteri últim de la salvació que estem buscant?

La fe se’ns està quedant aquí, arraconada en algun lloc del nostre interior, com una cosa poc important, que no val la pena tenir cura ja en aquests temps. Serà així? Certament no és fàcil creure, i és difícil no creure. Mentrestant, el misteri últim de la vida ens està demanant una resposta lúcida i responsable.