paraula i vida
Reorientar el Camí
En aquest segon diumenge d’Advent, Joan Baptista ens convida a preparar el camí del Senyor. El camí és molt important. És per on hem d’orientar-nos i caminar. Però és molt fàcil quedar-se a la vida sense camins cap a Déu. No cal ser ateu, ni agnòstic. No cal rebutjar Déu de manera conscient. Només cal seguir la tendència general dels nostres dies i instal·lar-se en la indiferència religiosa. A poc a poc Déu desapareix de l’horitzó. Cada vegada interessa menys. És possible recuperar avui camins nous cap a Déu?
Potser, el primer sigui recuperar la humanitat de la religió, és a dir, allò entranyable, noble, bo, bell; allò significatiu de la religió. Abandonar camins ambigus que condueixen cap a un Déu interessat i dominador, gelós només de la seva glòria i poder, i en definitiva, poc humà, per obrir-se a un Déu que només busca i desitja, des d’ara i per sempre, el millor per a nosaltres. Déu no és l’Ésser Suprem que aixafa i humilia, sinó l’Amor Sant que atrau i dóna vida i pau a l’ésser humà, sempre necessitat de sentit i de plenitud.
Cal, al mateix temps, eixamplar l’horitzó de la nostra vida. Estem omplint la nostra existència de coses i ens estem quedant buits per dins. Vivim informats de tot, però ja no sabem cap on orientar la nostra vida. Ens creiem els éssers més intel·ligents i progressistes de la història, però no sabem entrar en el nostre cor, meditar, pregar o donar gràcies. Només camina cap a Déu qui no està satisfet amb el lloc actual i en busca un de nou per existir.
És important, a més, buscar un fonament sòlid a la vida. ¿En què ens podem donar suport enmig de tanta incertesa i desconcert? La vida és com una casa: cal tenir cura de la façana i la teulada, però l’important és construir sobre fonament segur. Al final, sempre ens cal posar la nostra confiança última en alguna cosa o en algú. No serà que necessitem a Déu?
Per recuperar camins cap a Déu ens cal aprendre a callar. Al més íntim de l’existència s’arriba, no quan parlem i ens agitem, sinó quan fem silenci. Quan la persona es recull i està callada davant Déu, el cor tard o d’hora comença a obrir-se.
Es pot viure tancat en un mateix, sense camins cap a res de nou i creador. Però es pot també buscar nous camins cap a Déu. A això ens convida avui Joan Baptista.