L'advent... fa esclatar el Nadal

1. L’oració. Ens permet assaborir, ja des d’ara, l’aparició d’un Déu-home que ve a nosaltres suaument i sense cap imposició. La seva presència és fruit del seu amor. 2. El silenci. Ens ajuda a comprendre que sense fer soroll apareixen coses grans. Déu, en un gest suprem de generositat, va voler descendir des de les altures. Ho va fer com Ell sol fer-ho tot: amb un cop d’efecte però sense focs artificials. 3. L’amor. Betlem representa la humilitat d’un Déu que se’ns dona del tot. Però l’acció suprema de Déu fet home, que ens estima sempre a tots malgrat totes les dificultats, va ser Crist en la creu. 4. La conversió. És refer camins equivocats. És donar lloc a la veritat. És saber que Déu necessita camins plans i, també, ànimes netes. No serveix pensar que Déu és tan bo que ho accepta tot. I nosaltres, què? Ja som bons encara que haguem de superar obstacles? 5. La sorpresa. Estem ficats de ple en un món de sensacions barates. És difícil, per no dir impossible, que res ens cridi l’atenció. El Nadal ens pot somoure i enlluernar. És millor el primer verb que dona fruits. El segon és un simple esclat. 6. L’esperança. Déu, quan es decideix a aterrar al món, és perquè sap que aquest món cada dia és més vell i més fred. L’esperança és el motor que ens mou, ens dinamitza i ens fa aixecar els ulls al cel tot donant gràcies. 7. L’optimisme. Un nen porta sempre alegria a una llar. Déu fet Nen, quan és acollit revela sentiments d’optimisme, d’il·lusió i d’empatia amb l’eternitat. 8. Emoció. L’advent ens fa sorgir en el cor sentiments profunds de fe. L’emoció és fruit d’una trobada, d’una sorpresa i d’un al·licient. Déu, que es fa Nen, és un pont que ens dona dignitat i ens eleva molt amunt. 9. Justícia. L’advent, que vol dir adveniment perquè Déu ve a nosaltres, ens anima a ser més justos. Un nen quan neix demana que ens dividim en dues parts: una per a ell i una altra per a nosaltres. A Déu, què li deixem? No és també nen? 10. Testimoniatge. Els àngels i els pastors, els mags i fins i tot els estels, van donar testimoniatge públic de la presència de Déu entre nosaltres. També nosaltres podem ser un advent que asse­nyalem als altres el Déu que ha vingut a la nostra vida. El pitjor enemic de la fe? L’absentisme... no donar bon testimoni.

Si volem, podem.