Jornada mundial del migrant i el refugiat

El Papa Francesc ha triat el tema Menors migrants, vulnerables i sense veu. Repte i esperança per a la Jornada mundial del migrant i refugiat d’enguany. És una crida a la consciència, especialment dels governants, perquè amb les seves decisions mirin de posar remei al sofriment de tants nens i adolescents que ha d’emigrar de casa seva, del costat dels seus pares i de les persones que podrien ajudar-los en el seu desenvolupament.

La Convenció sobre els drets del nen fou aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre del 1989. En aquesta convenció es reconeixen al nen els drets fonamentals de tota persona humana. I, a més, el dret a ser protegits quan es trobin en situacions de vulnerabilitat. L’aplicació d’aquest dret obliga els governs a prendre mesures per tal de protegir els nens de la violència, de tota classe d’explotació, del comerç de persones i de tot allò que pot perjudicar el seu desenvolupament integral. Els nostres països s’esforcen a respondre a aquestes necessitats i s’han instituït centres i organismes per atendre’ls.

El Papa, però, planteja el tema en l’àmbit dels menors refugiats. Ho fa amb aquestes paraules: “Amb motiu de la Jornada mundial del migrant i refugiat, desitjo cridar l’atenció sobre la realitat dels migrants menors d’edat, especialment els que estan sols, urgint tothom a fer-se càrrec dels nens que es troben desprotegits perquè són menors, estrangers i indefensos, forçats a viure lluny de la seva pàtria i separats de l’afecte de la seva família.”

El Papa recorda en el missatge amb motiu d’aquesta jornada que ningú no és estranger en la comunitat cristiana, que abraça totes les nacions, races, pobles i llengües. I proposa que treballem tots units per protegir, integrar i donar solucions estables a la situació que viu cada nen o adolescents immigrant.

El fenomen de l’emigració forma part de la història de la salvació: Abraham, els israelites desert enllà... El mateix Jesús, de qui els seus pares, Josep i Maria, emigraren a Egipte fugint de les manies d’Herodes. L’emigració és un signe que parla de l’acció providencial de Déu en la història de la salvació: “Estimaràs el foraster perquè tu mateix vas ser foraster a la terra d’Egipte” (D 10,19).

L’Església ens anima que ningú sigui estranger a la comunitat cristiana. Cada persones és valuosa. Les persones són més importants que les coses i el valor de les institucions es mesura per la manera com tracta la vida i la dignitat de l’ésser humà, especialment en situacions de vulnerabilitat, com en el cas dels nens migrants.