Segueix-em

Aquesta darrera setmana, en presentar a la catequesi la Jornada de la Infància Missionera que celebrem aquest diumenge, mostràvem el cartell de la diada als infants. En un dels grups, quan em van respondre que la paraula que hi havia al cartell és Segueix-me, un dels nens va preguntar immediatament: “a qui?” I una nena del seu davant es girà i li contestà: “a Jesús!” I va afegir: “home!, estem a catequesi!”.

En acabar la sessió de catequesi, aquesta situació em va portar a pensar tant en la desubicació d’aquell infant que no relacionava aquesta proposta del seguiment amb la persona de Jesús com en la resposta de la seva companya de catequesi. Ella va respondre al moment, sense dubtar: “a Jesús”. I en el seu retret li feia veure quina era la resposta que ell mateix s’hauria pogut donar només que hagués respost de manera políticament correcta.

Un any més, la Infància Missionera convida els infants a esdevenir grans amics i deixebles de Jesús. No es tracta només de saber a qui hem de seguir, sinó fer-ho realment. Però no sempre és fàcil viure segons la proposta de Jesús. Així ho vol representar el cartell perquè la paraula Segueix-me està dibuixada en forma d’escala de mà per on els nens hi van pujant. Seguir Jesús comporta que la nostra vida es mantingui sempre en un continu moviment. El mateix verb ens indica una acció, no quedar-se aturat. Seguir Jesús com resàvem amb els infants comporta aprendre a estimar, ser agraïts, alegres, generosos, escoltar la seva Paraula, resar pels altres nens i ajudar-los, etc.

De quina manera més gràfica i directa ho deia el papa Francesc als joves reunits a Cracòvia l’estiu passat i ens ho diu també a qualsevol persona que vulgui seguir el Senyor: “Jesús no és el Senyor del confort, de la seguretat, de la comoditat. Per seguir Jesús cal tenir una quota de valentia, cal animar-se a canviar el sofà per un parell de sabates que t’ajudin a caminar per camins mai no somiats, camins amb nous horitzons, capaços de contagiar alegria, aquesta alegria que neix de l’amor de Déu, l’alegria que deixa en el teu cor cada gest, cada actitud de misericòrdia.” “Els temps que avui estem vivint no necessita joves-sofà, sinó joves amb sabates, millor, amb les botes posades.”