Benaurats... el regne és per a vosaltres!

Sentim en el nostre dia a dia parlar de lleis, de constitucions, de programes… Avui, en l’evangeli d’aquest diumenge, Jesús fa també una proclama d’una mena de llei, d’una constitució, d’un programa del Regne que ha vingut a instaurar. Una primera cosa que crida l’atenció és que no hi ha ni manaments ni prohibicions… El to que fa servir és positiu… convida i proposa un camí de felicitat… No ha vingut a complicar les coses… a prohibir res. Defineix que és el que dona plenitud a l’ésser humà. No diu el que no ha de fer… anima a viure i trobar el gust de viure..! Un viure que ompli la set de felicitat que nia en el cor de tot home i dona.

Déu estima tots els homes concretament i singular. No hi ha ningú que sigui menystingut per Ell. De tots se sent Pare i vol donar-nos a tots la mateixa plenitud existencial que ell té. Hi ha una realitat… que cal tenir en compte. Ens ha fet persones lliures. I d’acord amb aquesta condició no força mai… dialoga amb persones, les tracta com a tals i espera la seva resposta i acceptació voluntària i lliure. Jesús ha vingut al nostre món… i sap que la seva vinguda no és per fer turisme… és per corregir òptiques humanes que s’han desenfocat i correm el risc de fer que perdem el nord de les nostres vides. Amb paraules i signes especials ens vol desvetllar de l’ensopiment i cridar l’atenció perquè no confonguem l’objectiu que ha de donar-nos la felicitat certa i segura. Marca una línia clara: o posem la seguretat en nosaltres, en una perspectiva horitzontal, o bé elevem una mica la mirada i ens adonem que estem fets per quelcom més que per aquesta terrenal horitzontalitat. Cal ser conscients de la nostra precarietat i limitació, i posar la nostra confiança en qui, omnipotent, mostra la seva omnipotència allà on hi ha la consciència sincera del límit humà. És el gran missatge que hi ha al darrere d’aquesta constitució-programa del Regne de Déu. Si és el seu regne... no és el d’aquí; ell ofereix tastar el resultat de qui accepta ser un ciutadà del seu regne... que trenca els esquemes d’aquest món ter­renal nostre. Per tant, no posa la felicitat en realitats precàries com tot el que hi ha en aquesta dimensió nostra… ens convida a fer l’experiència de fonamentar-nos en aquesta seva proposta… que és la que ens farà gaudir d’aquesta felicitat no condicionada als nostres curts i limitats objectius. Ens farà degustar la felicitat del seu Regne… aquest que ens vol regalar i donar, que ha preparat per a nosaltres. Que no ens passi com aquells que troben una pila d’excuses per renunciar-hi perquè estan ofuscats i ocupats a gestionar tossudament i obstinada les ofertes d’aquest regne nostre… i menystenen el que Ell ha vingut a instaurar, el que Ell ha inaugurat i que ens ofereix a tots...