paraula i vida
La revolució de la moral
Darrerament he llegit aquí i allà articles on es posa en dubte el valor dels principis ètics i morals avui. Es qüestiona si calen normes o si tot s’hi val a la vida. Sense anar més lluny, l’Antoni Morell, en el seu article Temps sense moral? al Diari de diumenge passat, es preguntava: “A tot Europa s’han esfumat la moral, l’ètica i la compassió?” I parlava de masses descerebrades que actuen sense nord ni guia. Una conducta que condueix a un agnosticisme total en la bondat de la persona humana.
De normes ètiques n’hi ha hagut sempre a la humanitat. Ja els pensadors de les grans cultures antigues havien dictat reconeguts codis de comportament Hammurabi, Amenope, Talió... El poble jueu parlava amb orgull de la Llei de Moisès, el Decàleg. Era el millor regal que havien rebut de Déu. El guardaven amb tota cura i respecte i en ella hi trobaven tot el que calia per menar una vida honrada.
Jesús va més enllà de la Llei de Moisès. La manté en tots els seus ets i uts, però diu que cal complir-la des de l’amor i no des de la casuística. Ell ens recorda que només creant vincles d’amor una societat pot sobreviure. En el Sermó de la Muntanya (Mt 5-7) precisa cadascun dels manaments amb una empremta pròpia: “doncs jo us dic”. I posa exemples:
Es va dir: Ull per ull i dent per dent. Doncs jo us dic: Si ho feu així tots quedareu cecs i desdentegats. A qui et pegui en una galta, para-li també l’altra.
Es va dir: Avorreix els teus enemics. Doncs jo us dic: Que feu de particular? Això ho fa tothom. Pregueu pels vostres enemics i feu bé a qui us faci mal.
La gent diu: La virtut està al mig. Doncs jo us dic: al mig hi ha la mediocritat. La Virtut és a l’extrem.
La gent diu: fins aquí hem arribat, tot té un límit. Doncs, jo us dic: L’amor no té límits.
La gent diu: La caritat comença per un mateix. Doncs jo us dic: La caritat comença pels més necessitats.
La gent diu: jo perdono però no oblido. Doncs jo us dic: Déu oblida. No té memòria. Tu perdona.
La gent diu: No té perdó de Déu. Doncs jo us dic: Déu gaudeix perdonant.
La gent diu: A mi ningú no em trepitja. Doncs jo us dic: Poseu-vos als peus dels altres, al seu servei.
La gent diu: Tant tens, allò vals. Doncs jo us dic: Només l’insensat confon valor i preu.
La gent diu....
La moral cristiana es pregunta sobre l’abast d’aquestes propostes ètiques. És possible viure aquesta moral? No podríem estar creant un món injust on els violents no tinguin control i els senzills i febles siguin les víctimes? En la vida social, els delinqüents han de ser denunciats, jutjats i condemnats. Però Jesús parla d’una actitud de perdó, d’amor a tots, també als qui no en són dignes. I la raó d’aquest comportament, ens dirà, perquè Déu estima a tots, bons i dolents. El misteri de l’amor incondicional de Déu revoluciona la moral en aquelles persones que volen seguir-lo.