Jo no m'oblidaré mai de tu

En certes etapes de la vida ens envaeixen un munt de maldecaps, sorgeixen problemes i preocupacions de tipus econòmic, de salut, de relacions humanes. Ens podem sentir estressats per tantes situacions que cal atendre i per tantes exigències! A tot això, encara hi podem afegir els nostres pensaments envers el futur: com serà la meva vida el dia de demà? Com els anirà als meus fills? Mantindré la feina? Què em passarà si...?

Quan llegim l’evangeli d’aquest diumenge podem pensar que són unes boniques paraules de Jesús però allunyades de la realitat: “No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu.” Ens posa l’exemple dels ocells i dels lliris del camp perquè Déu els alimenta i els vesteix. És a dir, Déu té cura de tot el que ha creat. No obstant, som conscients que cal treballar per a viure. Com no preocupar-nos pel nostre dia a dia? A més, sabent que milions de persones es troben en una situació d’autèntica pobresa en el nostre món, si Déu té cura de tot el que ha creat hem de pensar, per tant, que Déu se n’ha oblidat?

Què ens vol dir Jesucrist amb el seu ensenyament? Quan el Senyor ens exhorta a no neguitejar-nos no significa que hàgim d’estar amb les mans plegades esperant que la solució als nostres problemes ens “caigui del cel”. Les seves paraules no són una crida a la irresponsabilitat. Sabem bé, per pròpia experiència, que la fe en Déu no ens allibera de les preocupacions quotidianes ni tampoc d’assumir les responsabilitats en la feina, en la família, en la societat.

Jesús ens demana una actitud adequada davant les coses materials que, per suposat, ens són necessàries per viure, però desaprova la “preocupació” i “l’afany” per aquestes com si fossin el més important de la vida. I ens ho diu perquè no ens penséssim que obtenint únicament les coses materials assolirem la felicitat. A més, podem tenir el perill d’oblidar-nos de Déu perquè creiem que les hem aconseguit amb les pròpies forces quan, en realitat, Déu no s’oblida mai de nosaltres.

Jesús començava dient: “No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.” Ser servidors de Déu significa fer la seva voluntat, viure el manament d’estimar concretament el proïsme i, en canvi, ser servidors de les riqueses significa tancar-se egoistament a les necessitats dels altres i acumular riqueses per a un mateix. Per això cal optar per ser servidors de Déu i després valorar cada cosa segons la importància que ha de tenir en la nostra vida. Jesús ens diu que, en primer lloc, cal buscar el Regne de Déu, és a dir, complir la seva voluntat. I, en segon lloc, situar els béns materials que són necessaris per a viure però no són l’absolut de la nostra vida, tan sols uns mitjans per a la nostra existència.