Les pràctiques quaresmals

Són molts els costums i les pràctiques socials que, en pocs anys, han quedat superats pel ritme de la vida moderna. Avui només serveixen per al record divertit i el comentari jocós. Una mica d’això passa amb el dejuni i l’abstinència cristianes. No obstant això, el dejuni segueix tenint una curiosa vigència en l’actual societat. Poques vegades s’han observat dietes tan severes per eliminar l’obesitat, tenir cura de la silueta o prevenir problemes de salut. D’altra banda, qui es burla dels que fan vaga de fam, com a signe de protesta o gest de pressió en favor de causes justes?

L’important en aquestes coses és no oblidar el valor original i la saviesa que aporten. Introduir dejuni i austeritat en la nostra vida individual i col·lectiva no és cap niciesa. Ben al contrari, pot ser remei eficaç per a més d’una malaltia.

Naturalment, el primer és aclarir que no es tracta de mortificar el cos perquè sí, ni de matar en nosaltres el gust per la vida i el gaudir agraït de les coses. És el contrari. Alliberar d’allò que ens impedeix ser amos de nosaltres mateixos per gaudir d’una vida sana i humana.

Qui viu de forma sòbria, manté una llibertat crítica enfront dels reclams insans de la cultura consumista i materialista del nostre món d’avui. Es fa més sensible cap als que pateixen necessitat, i més disponible per a l’ajuda solidària. Li resulta més fàcil conrear la vida de l’esperit i obrir-se a la dimensió transcendent de l’existència.

Cada un sabrà com introduir en la seva vida més dejuni i austeritat. Alguns necessiten urgentment moderar els seus menjars i no caure en l’excés d’alcohol i tabac. A altres els faria bé ser menys esclaus de la publicitat i alliberar-se de coses supèrflues que asfixien la seva vida interior. Alguns necessitarien dejunar de tanta televisió, Internet, mòbil i trencar la seva dependència d’aquests artefactes. D’altres, renunciar a un estil de vida esgotador i frustrant. Però el decisiu no és dejunar, sinó aconseguir alimentar-se bé. D’aquí la màxima evangèlica: no només de pa viu l’home. Cal també el silenci, la reflexió, l’obertura a la natura, l’art, l’oració. Per al creient, és vital l’escolta de la Paraula de Déu.

Els cristians comencem aquests dies un temps litúrgic que es diu quaresma. És un temps en què ens esforcem per tenir més cura de la nostra comunicació amb Déu, l’escolta de l’Evangeli i la conversió a Crist. No ha de ser un temps trist i ombrívol. Al contrari, és un temps de renovació interior i espiritual, que ens portarà a viure la Pasqua, ressuscitant a una vida nova.