Amb Llum hi veiem

Si després de llegir el relat de la guarició del cec de naixement ens preguntessin quina persona no hi veia en aquesta escena de sant Joan, què respondríem? És probable que la resposta immediata fos: el cec de naixement. Senzillament perquè era la persona mancada d’aquest sentit des de l’inici de la seva vida. No hi veia físicament. Però Jesús intervé per guarir-lo. El Senyor fa fang, el posa als ulls del cec i li diu que vagi a rentar-se a la piscina de Siloè. Després de fer-ho torna de la piscina veient-hi. Els seus ulls passen d’un estat de foscor a veure la llum i gràcies a aquesta pot distingir totes les coses. Quin canvi de vida suposava per a ell. Mai havia pogut veure res, tan sols podia fer-se una idea de com eren les persones, la natura, les coses...

Però la novetat en la vida d’aquest home encara serà més gran. El canvi ara afectarà tota la seva persona perquè el Senyor li concedirà de veure-hi no tan sols amb els seus ulls. El cec de naixement veurà i descobrirà que Jesús és el Messies esperat. Ell creu en Jesús i l’adora. Jesús no li obre únicament els ulls sinó que li concedeix una Llum que li permet tenir una mirada ben profunda sobre qui és Jesús per a ell. Com canviarà la seva vida a partir d’ara! Perquè qui reconeix que Jesús és el seu Salvador comença una vida nova. I això ho trobem expressat en el moment que es realitza el miracle. Tinguem present el simbolisme del fang i de l’aigua que apareixen en el relat. El fang que Jesús posarà en els ulls del cec ens recorda el relat de la creació de l’home amb el fang de la terra, per tant, en la vida del cec s’esdevé una nova creació. L’aigua de la piscina de Siloè ens evoca l’aigua del baptisme. Per aquest motiu l’Església convidava a meditar aquest passatge evangèlic als adults que havien de rebre el baptisme en la Vetlla Pasqual. Nosaltres ho fem també en aquest diumenge de quaresma per preparar-nos per celebrar bé la Pasqua.

Si reconeixem Jesús com la Llum que il·lumina la nostra vida, que tantes vegades transcor­re per moments de foscor, si deixem que Ell guareixi les nostres cegueses comencem a viure d’una manera nova. Es tracta de demanar-li que ens il·lumini, que ens netegi sovint aquelles brosses que se’ns posen als ulls impedint-nos d’obrir-los completament. Cal tenir una mirada profunda perquè com deia el Senyor a Samuel a l’hora d’escollir un rei per a Israel: “L’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor” (1 Sa 16,7).

Per cert, ja que avui començava amb una pregunta permeteu que clogui aquesta reflexió amb una altra: el cec de naixement hi veié completament, però els altres personatges hi veieren o continuaren cecs?