Reconèixer la veu del Senyor

No és estrany trobar-se avui persones que valoren sincerament la religió i estan convençudes que la fe en Déu no és una il·lusió. No obstant això, la seva fe està com bloquejada. Fa temps que no resen ni prenen part en una celebració religiosa. No obstant això, el seu problema és més profund: no encerten a comunicar-se amb Déu. Aquesta comunicació amb Déu no s’improvisa. No és una cosa que brolla sense més des de la superfície de la persona. Requereix una actitud interior d’obertura i cert aprenentatge. El primer és situar-se davant Algú. Déu no és una força temible, l’energia que dirigeix el cosmos o alguna cosa semblant. Primer de tot és Amic i Pare. L’important davant Déu és captar la seva presència amistosa. Tota la resta ve després. Sentir Déu com a Amic ho canvia tot. En segon lloc, cal arriscar-se a confiar. La vida no és sempre fàcil. Tard o d’hora, tots coneixem l’experiència del buit, la impotència o el sense sentit. Els dies se’n van lliscant de manera irrecuperable, sense que puguem trobar descans i pau. Qui s’obre al Déu revelat en Jesucrist aprèn a escoltar en el fons del seu ésser aquestes paraules decisives: no tinguis por. És important, a més, captar Déu com el Creador de vida. En el més profund de cadascun de nosaltres habita el seu Esperit que és Senyor i infon la vida. Aquest obrir-se a Déu no consisteix a viure de forma ingènua, infantil o irresponsable. Al contrari, és reforçar la nostra veritable identitat, créixer com a persones, aprendre a viure la vida intensament, amb profunditat, des de la seva arrel. El creient tracta, també, d’escoltar la voluntat de Déu, és a dir, el bo, allò agradable, el perfecte, el que pot estar en sintonia amb Aquell que només vol el bé i la felicitat de tot ésser humà. No és fàcil. Cal aprendre a aprofundir en el propi desig. Descobrir el nostre desig més profund, no els desitjos que ho emmascaren i desfiguren, sinó això que realment va buscant el nostre cor des del més profund. Aquest desig interior necessita sempre ser purificat, però no està lluny de la voluntat de Déu. Per l’evangelista sant Joan, és decisiu en la fe cristiana atendre la veu de Crist. Només les ovelles que reconeixen la veu del Pastor i se senten cridades per ell són capaces de seguir-lo fidelment.