Jo seré amb vosaltres cada dia

Avui, en la Solemnitat de l’Ascensió del Senyor, llegim en la celebració litúrgica l’acabament de l’evangeli de Sant Mateu tot recollint les paraules de Jesús: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”(Mt 28, 20).

En un primer moment, el fet de l’Ascensió semblaria que només hauria de comportar un missatge d’acomiadament. Jesús va anunciant als seus deixebles que se’n va al Pare a compartir la seva glòria. De fet, Jesucrist es va acomiadant dels seus deixebles, els va anunciant que d’aquí a poc ja no el veuran perquè Ell serà endut al cel. Però el Senyor no els diu que els abandona. Aquest estar amb el Pare no li impedeix restar present al món. Així ho assegura als seus deixebles: “jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”. Jesús afirma que marxarà però no els abandonarà ni els deixarà orfes. Els està parlant d’una nova presència, d’una nova manera de romandre al món. Per això, Jesús els anuncia que els enviarà el seu Esperit i ells el rebran el dia de la Pentecosta.

Sempre que llegeixo aquesta promesa del Senyor m’omple de pau i de joia. El Senyor és amb nosaltres cada dia. No es tracta d’una presència provocada pel record de la seva persona i així, tot recordant-lo, el fem present. Jesús no posa com a condició que el recordem perquè ell pugui estar entre nosaltres. Ell és present per decisió seva, amb una presència autèntica, veritable. Ell és amb nosaltres perquè desitja ser-hi i perquè sap que ho necessitem.

Però aquesta presència de Jesús té una finalitat concreta. El mateix fragment de l’evangeli ens ho recorda. Jesús encomana als seus deixebles una missió: anar a tots els pobles; fer deixebles seus; batejar-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant i ensenyar-los a viure el que Ell els ha ense-nyat. Per a realitzar tota aquesta tasca poden comptar amb Ell perquè no els abandona, sinó que els enforteix amb la seva presència, amb el do del seu Esperit.

Hem de recordar sempre que aquest és el desig del Senyor i la tasca que ens encomana l’hem de dur a terme tenint present que ell els acompanya. Quan amb el Credo professem que Jesucrist “se’n pujà al cel” no estem parlant de llunyania, no ens estem referint a un Déu que ens hagi abandonat. Déu ha vingut al nostre encontre. Déu ha viscut entre nosaltres i vol romandre entre nosaltres. Avui el contemplem gaudint de la glòria del Pare. Perquè tot un Déu que s’encarna continua essent fidel a la seva manera de fer: restant entre nosaltres per enfortir la nostra vida.