Pentecosta, diada de l'Esperit

Avui celebrem el dia de Pentecosta, la segona Pasqua, la Pasqua granada. Celebrem el gran do de Jesús ressuscitat. El do del seu Esperit. Els apòstols estaven tristos i abatuts, però l’Esperit els omple de vida i de vigor. Aviat no tindran Jesús amb ells. Qui podrà omplir el seu buit? Fins ara ha estat Ell qui ha tingut cura d’ells, els ha defensat dels escribes i fariseus, ha sostingut la seva fe feble i vacil·lant, els ha anat descobrint la veritat de Déu i els ha iniciat en el seu projecte humanitzador.

Jesús els parla apassionadament de l’Esperit. No els vol deixar orfes. Ell mateix demanarà al Pare que no els abandoni, que els doni un altre defensor perquè estigui sempre amb ells. Jesús anomena a aquesta força l’Esperit de la veritat. Però què s’amaga en aquestes paraules de Jesús quan diu Esperit de la veritat?

Aquest Esperit de la veritat no cal confondre’l amb una doctrina. Aquesta veritat no cal buscar-la en els llibres dels teòlegs ni en els documents de la jerarquia. És una cosa molt més profunda. Jesús diu que “viu amb nosaltres i està en nosaltres”. És alè, força, llum, amor... que ens arriba del misteri últim de Déu. Ho hem d’acollir amb cor senzill i confiat. Aquest Esperit de la veritat no ens converteix en propietaris de la veritat. No ve perquè imposem a altres la nostra fe ni perquè controlem la seva ortodòxia. Aquest Esperit de la veritat ens convida a obrir-nos a la seva veritat, escoltant, acollint i vivint el seu Evangeli. Aquest Esperit de la veritat no ens fa tampoc guardians de la veritat, sinó testimonis. El nostre quefer no és disputar, combatre ni derrotar adversaris, sinó viure la veritat de l’Evangeli i “estimar Jesús guardant els seus mandats”. Aquest Esperit de la veritat està a l’interior de cadascun de nosaltres defensant de tot el que ens pot apartar de Jesús. Ens convida a obrir-nos amb senzillesa al misteri d’un Déu, Amic de la vida. Qui busca aquest Déu amb honradesa i veritat no està lluny d’Ell. Jesús va dir una vegada: “Tot el que és de la veritat, escolta la meva veu.” És cert. Aquest Esperit de la veritat ens convida a viure en la veritat de Jesús enmig d’una societat on amb freqüència a la mentida se l’anomena estratègia; a l’explotació, negoci; a la irresponsabilitat, tolerància; a la injustícia, ordre establert; a l’arbitrarietat, llibertat; a la manca de respecte, sinceritat...

Quin sentit pot tenir l’Església de Jesús si deixem que es perdi en les nostres comunitats l’Esperit de la veritat? Qui podrà salvar-la de l’autoengany, les desviacions i la mediocritat generalitzada? Qui anunciarà la Bona Notícia de Jesús en una societat tan necessitada d’alè i esperança?