El misteri de la Trinitat

Aquest misteri abraça tota la nostra vida i tot el nostre ésser cristià. Ho recordem, cada vegada que fem el senyal de la creu: en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. La Trinitat és comunió de persones divines, les quals són una amb l’altra, una per l’altra i una en l’altra. Aquesta comunió és la vida de Déu, el misteri Viu d’amor de Déu. És Jesús qui ens ha ensenyat a viure aquest misteri. Ell ens ha parlat de Déu com a pare; ens ha parlat de l’Esperit de Déu; i ens ha parlat de Si mateix com a Fill de Déu. Així ens ha revelat aquest misteri. Quan després de ressuscitar va enviar els seus deixebles a evangelitzar tots els pobles els va dir que bategessin tothom “en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”. Aquest mandat, Crist el dirigeix també a tots i a cadascú de nosaltres, que gràcies al Baptisme formem part de la seva Comunitat i de la seva Família. La festa de la Trinitat ens fa contemplar el més gran misteri, del qual venim i el més gran misteri on anem. Ens renova la missió de viure la comunió amb Déu i de gaudir la més joiosa comunió entre nosaltres. No estem cridats a viure els uns al marge dels altres, o els uns per damunt o en contra dels altres, sinó els uns amb els altres, pels altres i en els altres. Això significa acollir tots la bellesa de l’Evangeli; viure tots l’amor recíproc, compartint tots alegries i sofriments, aprenent tots a demanar i concedir el perdó, tot valorant els millors i els més diversos carismes.

El camí de la vida cristiana és un camí essencialment trinitari: l’Esperit Sant ens guia vers el coneixement ple dels ensenyaments de Crist. Ens recorda i ens fa viure tot el que Jesús ens ha ensenyat. Jesús i el seu Evangeli; al seu torn, ha vingut al món per fer-nos conèixer el Pare, per guiar-nos cap a Ell i per fer-nos viure sempre la presència de l’Esperit Sant. Tot, en la vida cristiana, gira al voltant del misteri trinitari i es compleix vivint aquest misteri infinit.

Intentem, doncs, mantenir elevat el to de la nostra vida trinitària, tot recordant sempre per què existim, com treballem, com lluitem i fins i tot com sofrim. Si volem, podem!