No tingueu por

Experimentem por en diverses circumstàncies de la vida. Segurament en sentir-nos amenaçats per un perill, en trobar-nos davant un futur incert o gens favorable, a l’hora de viure una situació completament desconeguda, etc. És una reacció humana que ens posa en situació d’alerta per tal d’afrontar unes condicions adverses i saber respondre-hi de la millor manera possible.

Per altra part, en la Bíblia, Déu ens convida a no tenir por. I no ho fa per menystenir les causes que originen la por, sovint ben justificades i reals, sinó per fer-nos veure que hi ha una actitud que ens pot ajudar a vèncer o a superar la por: la confiança en Ell.

En la Sagrada Escriptura, tant en l’Antic com en el Nou Testament, hi trobem en moltes ocasions l’expressió: “no tingueu por”. Si ens centrem només en el Nou Testament, aquesta serà una de les invitacions que Jesús pronuncia diverses vegades als seus deixebles: quan camina sobre l’aigua (Mt 14, 27); en transfigurar-se davant d’ells (Mt 17, 7); en les seves aparicions com a Ressuscitat (Mt 28,10). A aquests exemples hi hem d’afegir les tres vegades que trobem aquesta exhortació de Jesús en l’evangeli d’aquest diumenge. És precisament el moment que Jesús ha escollit el grup dels Dotze i els anuncia quina ha de ser la seva missió i en quin context l’hauran de realitzar. Però malgrat que els parla clar, sense estalviar-los dificultats ni persecucions, els convida a viure confiant en tot moment en Déu. Ells estan cridats a viure un gran projecte i la por no ha de paralitzar aquesta gran col·laboració amb el projecte de Jesús. Han d’anunciar, amb paraules i amb gestos, el gran amor de Déu envers els homes. Han d’estar convençuts que la gràcia de Déu és més forta que tot el que pot anar en contra i dificultar el seu treball. Per això els diu que no tinguin por, Déu els acompanyarà sempre, perquè si Déu té cura dels ocells, com no en tindrà de cadascú d’ells? I els acaba dient: “No tingueu por, vosaltres valeu més que tots els ocells plegats” (Mt 10, 31).

Jesús ens convida a confiar en un Déu que té cura de tot el que Ell ha creat. La confiança en Déu és com el fonament que sosté la nostra vida davant de les dificultats, com el motor que l’empeny impedint que ens paralitzin les nostres pors. Confiem en l’amor de Déu per a superar les nostres pors!