La nostra escala de valors

L’evangeli d’aquest diumenge ens parla de la crida que Jesús fa a seguir-lo amb radicalitat, amb generositat, amb amor; com el valor més gran de la nostra vida.

Totes les persones naixem ja amb una sèrie de valors primaris inscrits en la pròpia naturalesa: l’amor a la vida, l’amor als pares, l’amor als fills, l’amor als animals, l’amor a l’esport, etcètera. Per als cristians, el valor primer, al qual han de subordinar tots els altres valors, és l’amor a Crist. No és que els altres valors no tinguin valor en si mateixos, sinó que tots els altres valors hem de posar-los al servei del valor primer, l’amor a Crist. Són valors cristians, per a tot ésser humà, estimar la vida, estimar el menjar i els diners, estimar els pares i els fills, etcètera, però hem de renunciar a qualsevol valor, per molt natural i cristià que ens sembli, si entra en contradicció i ens impedeix realitzar el valor primer: estimar i seguir Crist. Així ho han demostrat al llarg de la història milers d’homes i dones, que van dedicar plenament la seva vida als altres, per amor a Crist, fills que van renunciar i es van oposar als seus pares per poder seguir la seva vocació religiosa, missioners que van assumir tota mena de privacions, perills i persecucions per poder predicar amb llibertat l’evangeli de Crist. En definitiva, hem d’estar disposats a renunciar a tot el que ens impedeixi ser fidels al valor primer i principal: el seguiment de Jesús. Això pot semblar fàcil en teoria, però és tremendament difícil realitzar-lo cada dia i en cada moment. Perquè tenim un cos que lluita contínuament contra l’esperit. Els valors del cos són el materialisme, el benestar corporal, un egoisme a ultrança, els valors econòmics, polítics i socials que ens predica contínuament la societat en què vivim. Per viure diàriament segons l’escala de valors cristians cal molt valor humà per acceptar cristianament les moltes creus que la vida de cada dia ens porta i, sobretot, molta gràcia de Déu. Avui dia, tot cristià ha d’acceptar viure en minoria dins d’aquesta societat en què ens ha tocat viure. I fer-ho amb alegria, amb humilitat i amb molta perseverança. Només així podrem dir que som deixebles de Jesús.