paraula i vida
Tant de bo siguem humils i senzills
Moltes vegades els evangelistes ens presenten Jesús en oració. A vegades, com al passatge d’aquest diumenge, ens presenten el contingut de la seva pregària. El Senyor, també amb això és el nostre model. El primer que podem aprendre de la seva oració és la freqüència a fer-la. Per això també nosaltres hem de pregar sovint, elevar el nostre cor fins a Déu, per parlar-li amb senzillesa i confiança, amb humilitat i constància, i demanar-li tot el que necessitem, o quant necessiten els altres, especialment aquests que s’encomanen a les nostres oracions, o pels quals tenim més obligació de resar.
I, a més de demanar, també agrair. Són tants els beneficis que el nostre Pare Déu ens atorga, que hauríem d’estar sempre donant-li gràcies des del més íntim del nostre ésser. D’altra banda, l’oració de gratitud és la més agradable als ulls de Déu. En ella proclamem la seva bondat i la seva sobirania, reconeixem tot el que hem rebut d’Ell i a Ell hem de consagrar-ho.
Sembla un contrasentit el que en aquesta ocasió va dir Jesús. Resulta que els savis no entendran res. Potser sàpiguen explicar el perquè de moltes qüestions, relacionades fins i tot amb el misteri de Déu, però en realitat no arribaran a comprendre-les, a descobrir el profund sentit que ens porta l’esperit. Els humils i senzills descobreixen el poder i l’amor de Déu tot participant dels més grans misteris que mai, per les seves soles forces, pot aconseguir l’home. Així ho ha volgut Déu. Tant de bo sapiguem reconèixer la nostra petitesa i la nostra limitació, tant de bo siguem senzills i humils. Només llavors descobrirem la presència del Senyor, i experimentarem la grandesa d’estimar-lo.
Jesús es posa com a model i confessa amb senzillesa i claredat la seva humilitat. Apreneu de mi, ens diu. Si aconseguim aprendre aquesta primera i senzilla lliçó de Jesucrist, trobarem el descans i la pau. Tot serà llavors suportable, fins a la major preocupació i el més gran aclaparament es dissiparà si ens abandonem com a nens als braços del nostre Pare Déu.
Si volem podem.