Ens cal ser més creatius

Durant molts segles, les societats premodernes es desenvolupaven seguint la tradició. Les generacions aprenien a viure mirant el passat. La tradició oferia un còdex de valors i costums que es transmetien de pares a fills. La saviesa del passat servia per regir la vida de les persones.

Avui no és així. La tradició ha entrat en crisi. La societat moderna canvia de manera tan accelerada que el passat ja gairebé no té cap autoritat i no es creu que tingui interès per al futur. Es viu mirant endavant. Ja no serveix l’argument que sempre s’ha fet així. Les solucions del passat no serveixen per resoldre els problemes inèdits del present. No basta mirar el passat. Cal aprendre a viure amb creativitat.

En l’àmbit de l’Església és un repte. Perquè sembla com si l’Església tingués por a promoure la creativitat. I aquest temor té quelcom de raonable, perquè massa sovint hi ha moltes persones que confonen creativitat amb espontaneïtat, improvisació o arbitrarietat. Però sense creativitat tenim una Església estancada en l’immobilisme, lluny de l’esperit que Jesús li infongué.

Llegint la història de l’Església, sorprèn la creativitat que desenvolupà en els primers segles, responent amb audàcia a les diverses circumstàncies que havia d’afrontar. És d’admirar, per exemple, la capacitat d’abandonar el context cultural i religiós del món jueu, on havia nascut, per entrar en la cultura grega o llatina.

No sabrem tenir en el cristianisme actual l’audàcia creativa

que tingué l’Església en altres èpoques? La paràbola del sembrador continua interpel·lant-nos en els nostres dies. La Paraula de Jesús és una llavor que encara té força avui. Si l’escoltem i acollim en el nostre cor, segur que donarà el seu fruit.