La força de la petitesa

Per a un bon grup de persones el temps d’estiu ens ajuda a alliberar-nos d’algunes rutines diàries que ens van atrapant durant tot l’any. Si disposem d’uns dies de vacances això encara es fa més palès. Descobrim llocs nous, organitzem el nostre temps de manera diferent respecte a la resta de l’any, realitzem les activitats que ens hem reservat per a aquests dies d’estiu. Però també hi ha qui no planifica tant tot el que ha de fer, sinó que cerca gaudir de la tranquil·litat i de la pau enmig de la natura trobant aquell temps tan preuat per pregar i meditar a partir de la Paraula de Déu o per mitjà d’una bona lectura.

Les tres paràboles de l’Evangeli d’avui (el blat i el jull, el gra de mostassa i el llevat dins la massa) em suggereixen també, enmig de l’estiu, poder contemplar aquest fragment de Sant Mateu (Mt 13, 24-43) amb una actitud d’acció de gràcies a Déu. Són tres ensenyaments de Jesús referents al regne del cel o al regne de Déu. Tots ells tenen en comú la manera com aquest Regne del cel va creixent. Jesús parteix dels elements de la natura: el camp que ha estat sembrat de blat i va creixent juntament amb el jull sembrat per l’enemic, la llavor de mostassa que essent molt petita es pot fer gran com un arbre, i el llevat que dins la massa de farina la fa fermentar. Els tres ensenyaments de Jesús destaquen la força que contenen les tres realitats encara que ens puguin semblar petites i gairebé insignificants. Així creix el Regne de Déu. Jesús hauria pogut triar altres elements molt més poderosos que representarien ben bé la força de la natura, però aquests no s’adirien a la imatge que Ell ens vol transmetre. El Regne de Déu no s’estableix per la força, ni molt menys imposant-se, sinó que va creixent (fins i tot enmig del mal) transformant la realitat. Entre altres coses, això també voldrà dir que cadascú de nosaltres col·labora a fer-lo créixer en el nostre món quan actuem seguint l’ensenyament de Jesús. Cal creure en la força que contenen les obres petites, humils i senzilles però carregades d’amor.

Si tenim uns dies de vacances o una mica més de temps lliure contemplem també les nostres “rutines” perquè hi puguem descobrir tantes mostres d’amor que en elles hi ha implicades. Mirem en detall les nostres jornades i esbrinem quins són els petits gestos (però no insignificants) que algunes persones tenen envers nosaltres i que lentament han anat transformant la nostra vida perquè estan plens d’estimació.