La transfiguració

“Mestre, que bé que s’està aquí” (Mc 9,2-10). Per sentir alguna cosa tan difícil com el benestar intern i extern necessitem buscar Tabors que ens converteixin en persones noves. Cal tenir experiències personals on el vestit de la nostra vida i de les nostres actituds tinguin una palesa llum del secret íntim que tots portem dintre del cor: la presència de Déu.

Només quan siguem capaços d’allunyar-nos del soroll i d’esquinçar els murs que el món posa davant nostre, reconeixerem el paper important que juga Jesús en la nostra existència.

–Tabor és una d’aquelles situacions que Déu ens regala i on, d’una forma sorprenent, comprovem que Ell camina sempre al costat nostre.

–Tabor és la muntanya idíl·lica de la que mai voldríem descendir per no enfrontar-nos amb les nombroses creus que ens esperen.

–Tabor és la claredat que ens sorprèn fent-nos descobrir, veure, llegir i escrutar la petjada de Déu en la seva Paraula i en els seus Misteris.

–Tabor és, abans que qualsevol altra cosa, aquell moment que Déu ens brinda per adquirir la capacitat de comprensió i enteniment de la humanitat de Jesús i de la grandesa i del poder de Déu.

Tres tendes pretenia aixecar Pere mogut per una atmosfera de pau i d’èxtasi espiritual, i milers de tendes voldríem nosaltres poder construir, per viure sempre units amb el Gran Mestre Jesús, i aconseguir que la nostra vida no tingui escletxes de dubtes, de divisions, ni de dificultats.

Pere volia tres tendes per viure d’esquena a les complicacions que li suposava ser deixeble de Jesús, sense esmentar el martiri que també havia de patir.

Amb la teva ajuda, fem milers de tendes, Senyor! No per estar aliens a la realitat que ens produeix fàstic o cicatrius en el cos, en el cor o en l’ànima, sinó:

–Una tenda on el sostre sigui el cel que ens parla de la teva presència Senyor.

–Una tenda que ens ajudi a entendre que aquí tots som nòmades. Que no importa tant estar instal·lats com ésser sempre conscients que aquí tot és fugaç i passatger.

–Una tenda, Senyor, que ens protegeixi de les inclemències, dels fracassos i del tombs inesperats de la nostra vida cristiana.

–I una tenda, Senyor, que ens ajudi a escoltar amb serenitat la teva veu fins i tot en el silenci del desert.