Paraula i vida
Invitació a la confiança
Les aigües, la nit, la tempesta eren símbols de la inseguretat, la por i la incertesa
Jesús ens crida avui a la confiança. A no tenir por. A confiar sempre en Ell. No eren temps fàcils per a la jove comunitat judeocristiana on Mateu escrivia l’evangeli que hem proclamat aquest diumenge. S’havia refredat l’entusiasme dels primers temps. Les tensions amb els jueus eren fortes. Alguns trobaven el rebuig dins de la seva pròpia família. S’enfonsaria la fe d’aquells creients?
Recollint un relat que va trobar en Marc i diverses tradicions orals que corrien entre els cristians, Mateu va escriure una bella catequesi amb un sol objectiu: ajudar els seguidors de Jesús a reafirmar-se en la seva fe. Ho va fer amb tal força que encara avui ens pot revifar per dins.
No sempre és fàcil creure. Segons el relat, és “nit” tancada, la barca dels deixebles es troba “molt lluny de terra” al mig del mar de Galilea, “sacsejada per les ones” i amb “el vent en contra”. Així estava la comunitat cristiana d’Antioquia. Els seus lectors l’entenien, ja que coneixien el llenguatge dels salms: les aigües, la nit, la tempesta eren símbols de la inseguretat, la por i la incertesa.
En aquestes condicions no és fàcil l’adhesió a Jesús. La seva figura s’esvaeix enmig de la crisi. No serà tot un engany? No serà Jesús una il·lusió molt bella, però sense cap consistència a la realitat? Així ho veien els seus deixebles al mig del llac: com un fantasma caminant sobre l’aigua.
En aquests moments podem sentir dins nostre la veu callada de Jesús: “Ànim, soc jo, no tingueu por.” Escoltant des de dins aquesta paraula podem viure també avui l’experiència de Pere: caminar cap a Jesús caminant no sobre terra ferma sinó sobre l’aigua, recolzant-nos no en arguments i assegurances sinó en la debilitat de la nostra fe.
En qualsevol moment ens podem enfonsar si ens fixem només en la “força del vent” i oblidem la presència de Jesús. Si sabem cridar com Pere: “Senyor, salveu-me”, podrem viure una experiència difícil d’explicar a ningú. Sense saber com ni per què, percebrem Jesús com una mà estesa que sosté la nostra fe. És en les crisis quan aprenem de veritat a creure en Déu i en Jesús.