Jesús es deixa convèncer

Quan llegim l’evangeli estem acostumats a trobar-hi un Jesús ferm, de paraula decidida, amb arguments sòlids que sovint confonen els seus opositors, sobretot quan són els savis i presumptuosos fariseus i mestres de la Llei.

Altres vegades, però, la petició insistent d’una persona necessitada o de qui parla en nom del necessitat, fa decantar la voluntat de Jesús. Voldria fixar-me en dos exemples. A Canà de Galilea, durant la celebració d’un banquet nupcial al qual foren convidats Jesús i els apòstols, començà a mancar el vi. La Verge Maria, atenta a tots els detalls, s’adona de la situació i demana al seu Fill que faci quelcom per ajudar els nuvis. Jesús, per la seva part, sembla no estar pel tema: “Dona, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.” Ja sabeu com va acabar: sis grans tenalles d’aigua convertida en vi de primera qualitat.

El segon exemple és el relat que llegim avui a l’evangeli: Jesús i els apòstols han arribat a la regió pagana de Tir i Sidó (a l’actual Líban). Els surt a trobar una dona cananea demanant amb grans crits a Jesús que l’ajudi: la seva filla –potser filla única– està molt malalta. Al primer moment, Jesús fa com si no la sentís. Ella segueix cridant enmig del grup de Jesús i els apòstols. Davant la insistència, els apòstols recomanen a Jesús que la despatxi. Jesús recorda quina és la seva missió: “Solament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel.” Ella, prostrada als peus de Jesús, insisteix: “Senyor ajudeu-me.” Sorprèn la duresa amb què contesta Jesús. I davant la insistència de la dona diu una frase extremadament dura, gairebé insultant: “no està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells”. Ella no es deixa intimidar. Potser acostumada als insults reacciona argumentant amb la mateixa imatge: “també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos”. Tanta persistència de la dona fa comprendre a Jesús que la dona no es mou per tossuderia, sinó per fe: “dona, quina fe que tens. Que sigui tal com vols”. Quan la dona tornà a casa, la seva filla estava curada.

Ens fa bé descobrir a l’evangeli un Jesús tan humà que es deixa convèncer i canvia d’actitud. Sobretot davant les persones febles i necessitades. Són éssers fràgils i vulnerables que cerquen, com nosaltres, una mica de llum i alè per a respirar.