La noblesa del perdó

“Pere preguntà a Jesús:

–Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m’haurà fet?

Fins a set vegades?

Jesús li respon:

–No et dic set vegades sinó setanta vegades set.”

Amb aquest diàleg amb Pere, Jesús porta el perdó a la seva més alta consideració: perdonar és una actitud que engrandeix la persona, perquè és fruit de l’amor.

L’evangelista Mateu, que és qui relata aquesta escena, era del grup dels apòstols. Possiblement, testimoni de les múltiples disputes que sorgien entre aquell grup d’homes. Cosa, per altra part, molt natural. I en aquestes disputes, era Jesús, el mestre, qui lògicament decidia, solucionava els problemes i resolia les qüestions.

Amb aquest rerefons, Mateu posa en boca de Pere, el cap dels apòstols, el plantejament del tema del perdó. Els temes de la venjança i del perdó sovintegen a la Bíblia. De la venjança se’n parla ja amb Caín. “Qui mati Caín serà venjat set vegades” (Gn 4,15). Per racionalitzar la venjança Talió redactà una norma nova: “Ull per ull i dent per dent” (Ex 21,24).

Però la venjança sempre genera nova violència i es cau en una espiral difícil de superar. Per això, ja el món dels rabins jueus i dels essenis de Qumram havien estipulat allargar el gest de perdonar fins a quatre vegades (les mateixes vegades que calia restituir el que s’havia furtat).

Pere, generós ell, augmenta la xifra fins a set (el número de la perfecció), que devia semblar-li ja molt perdó. Però Jesús sobrepassa els seus càlculs i li planteja una operació difícil: “Setanta vegades set.” Una multiplicació el resultat de la qual no és una xifra més o menys elevada, sinó un adverbi: sempre.

Pere primer, després tots nosaltres, prendrem nota que el perdó no té preu, ni limitacions. Si cal, ens passarem la vida perdonant. A tots i tantes vegades com calgui. Sense pensar: avui sí, però prou. Tampoc és selectiu ni discriminatori. Si excloc algú, renego de la meva condició de fill d’un Pare que estima a tots i “fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos” (Mt 5,45). En el sentir de Jesús i de l’Església, perdonar no és una debilitat sinó una manifestació de la noblesa que engrandeix la persona humana.