L'alegria de ser-hi

La paràbola dels treballadors de la vinya és una de les narracions de Jesús que sempre provoca una reacció per part dels qui l’escolten. La situació que planteja Jesús potser ens condueix a donar la raó, en un primer moment, a aquells treballadors que van a la vinya a primera hora del matí. Ells esperen que se’ls donarà més d’un denari encara que era el pactat amb el propietari de la vinya. El fet d’esperar aquest increment rau en comprovar que els qui havien estat convidats a treballar a la vinya tan sols una hora, la darrera del dia, reben també un denari. Per tant, ells esperen que augmenti proporcionalment aquell preu inicial que havien acordat. Però en cobrar tan sols un denari es queixen contra el propietari perquè reben la mateixa quantitat havent treballat totes les hores de la jornada. Des d’una perspectiva de retribució caldria donar més denaris als qui han treballat més hores, però la finalitat de la paràbola no és la de tractar un tema de justícia laboral, sinó de mirar quin és el criteri que porta a aquest propietari a actuar d’aquesta manera.

Jesucrist, en aquesta paràbola, ens parla de Déu i ens està mostrant què el mou a actuar d’aquesta manera concreta. La clau per entendre bé la paràbola la trobem en la resposta del propietari davant les queixes presentades pels treballadors de la primera hora: “Tens enveja perquè jo soc generós?” El que fa actuar Déu d’aquesta manera no és la nostra lògica de retribució, sinó la lògica de l’amor i la misericòrdia. Aquell propietari vol donar el mateix a tots els qui han anat a treballar a la seva vinya, tant si hi han treballat una hora com si ho han fet durant tota la jornada. De fet, el propietari no trenca el tracte que havien fet inicialment. La seva misericòrdia el fa ser generós i vol assegurar que els seus treballadors rebin el necessari per a viure.

De fet, si tenim en compte que la vinya és la imatge utilitzada ja en l’Antic Testament per referir-se a Israel com a poble de Déu, la paràbola ens convida a ampliar la nostra mirada i contemplar com Déu ens crida a tots a treballar a la seva vinya. Ja hem après que l’actitud adequada dels qui ens hem sentit cridats a la vinya del Senyor, sigui quin sigui el temps que hi puguem treballar, no és el de preocupar-nos pel que rebrem en comparació amb els altres, sinó sentir la joia i l’alegria d’estar, amb moltes altres persones, en aquesta vinya, per treballar-hi i cuidar-la com a propietat estimada de Déu.