Convidats a la taula dels valors

Possiblement, el banquet de bodes és l’acte més festiu que podem gaudir: amb quina emoció es prepara, el goig de trobar-se amb els nuvis que festegen el seu amor, conversar amb els amics, riure, mirar-se a la cara, menjar junts...

No és de casualitat que la Bíblia utilitza la imatge del banquet per explicar com Déu ens convida a participar en el seu Regne de veritat, de justícia, d’amor i de pau. El que anomenem Regne de Déu.

Avui llegim una rica paràbola d’aquestes: un rei –imatge de Déu– celebra les noces del seu fil. Hi convida els seus familiars, amics i molta gent. Alguns dels convidats es desentenen del banquet del rei per dedicar-se al seus negocis rutinaris. I fins i tot insulten i maltracten els enviats del rei. Però la festa no es pot aturar. Si uns refusen anar-hi, altres ocuparan els seus llocs. Les portes del banquet resten obertes per a tothom qui vulgui entrar-hi. La sala s’omple, de bons o dolents, coneguts o desconeguts... per gaudir de la festa.

Pensarem: això només és una paràbola. O, en tot cas, Jesús la referia als jueus.

Aturem-nos-hi un moment. Ens la podem aplicar a nosaltres. Tots estem convidats a la taula dels valors de l’Esperit. I, com en la paràbola, és possible que en la nostra societat hi hagi qui, desoint la crida divina als valors evangèlics, malbarati les seves possibilitats i energies a acumular de manera egoista per a ell, prescindint de l’activitat solidària envers els altres. Escriu M. Heidegger: “Absorbit pel tràfec de les seves ocupacions, l’home modern perd el seu temps.” D’aquí neix una expressió ben característica: “No tinc temps.” No és la resposta que el rei –Déu– espera dels seus amics convidats al banquet dels valors del Regne.

La paràbola, en la seva segona part, deixa molt clar que no hi ha privilegiats ni exclusivismes. Parla de l’universalisme de l’obra de Déu, quan el rei envia els seus homes pels carrers, camins i tanques i conviden tothom qui troben a entrar al banquet. Els valors espirituals són oferts a tothom. A més, aquesta amplitud de la invitació divina ve acompanyada d’un altre valor: la gratuïtat. No exigeix res a canvi. Solament espera un cor generós que els aculli i els faci fructificar.