Quin és el manament més important... una qüestió franca?

Avui llegim a l’evangeli que un saduceu, mestre de la llei, s’acosta a Jesús i li fa una pregunta per provocar-lo. Sovint a aquest mot, provocar, li donem un significat negatiu. Provocar una persona no sempre és quelcom negatiu. A l’escola, sovint cal provocar els alumnes perquè s’esperonin i cerquin i donin respostes, s’interessin per temàtiques, s’iniciïn en activitats, es desvetllin de la rutina i la comoditat. Provocar és fer una crida a la persona demanant-li que doni una resposta. Vindrà donat per la intenció del provocador la qualificació positiva o negativa d’aquesta provocació.

Sembla que en la circumstància del relat evangèlic d’avui, la provocació té una intenció amagada no gaire neta per part del qui la fa. Provoca Jesús esperant una resposta que li doni motiu per fer-li una crítica o una acusació. Però l’art i delicadesa del mestre sap agafar l’oportunitat fantàstica que li dona aquesta provocació maliciosa per deixar-nos una resposta plena de saviesa passant per alt i traient importància a la intenció del provocador. Aprofita el requeriment per fer resplendir la veritat i deixar-nos una magnífica síntesi de tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels profetes.

Cal ser un home lliure i despert, com Jesús, per no caure en la xarxa que sovint ens tiren al damunt els altres amb les seves provocacions. I deixant de banda la intenció de qui ens provoca, saber treure’n partit per donar una resposta positiva. Saber trobar l’oportunitat de sorprendre el provocador, no secundant les seves intencions amagades. Donant una resposta que el convidi a un diàleg franc i sincer. Que aporti veritat i llum.

Avui Jesús... practica aquesta agilitat intel·ligent d’agafar l’oportunitat fantàstica que li dona aquest mestre provocador per donar una resposta plena de llum i veritat... no li afecta la intenció dubtosa del saduceu. No cau en la xarxa amb què el volen encerclar. Els dona un camí de llum i plenitud per a tota persona... el camí de l’amor.

Els posa entre les cordes. Si estimes els altres com a tu mateix, no els posaràs en paranys per ridiculitzar-los, per acusar-los... els provocaràs perquè creixin i siguin cada dia més lliures, més savis, més persones, més feliços, aprenguin a estimar amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament...