El pecat de la inconseqüència

A l’evangeli d’aquest diumenge, Jesús rebutja l’actitud de la inconseqüència o la incoherència entre les paraules i els fets. Jesús ha desemmascarat sempre la mentida que ha trobat en el seu caminar diari, però mai ho ha fet amb més violència que quan s’ha enfrontat als dirigents de la societat. No suporta l’actuació d’aquells que han ocupat un lloc de poder al mig del poble, per exigir als altres el que ells mateixos no viuen. Jesús condemna la seva descarada incoherència. Diuen i no fan. Hi ha una profunda divisió entre el que ense-nyen i el que practiquen, entre el que pretenen dels altres i el que s’exigeixen a si mateixos.

Les paraules de Jesús no han perdut actualitat. El poble segueix escoltant dirigents que no fan el que diuen. Defensors de l’ordre, la vida és desordenada. Proclamat la justícia, però les seves actuacions estan al marge de tot el que és just. Educadors, la conducta deseduca els que la coneixen. Reformadors incapaços de reformar la seva pròpia vida. Revolucionaris que no es plantegen una transformació radical de la seva existència. Però, no hem d’oblidar que la invectiva de Jesús s’adreça de manera directa als dirigents religiosos. Perquè també en la nostra Església n’hi ha que viuen obsessionats per aplicar a altres la llei amb rigorisme sense preocupar-se tant de viure la radicalitat del seguiment de Jesús. També avui s’aixequen mestres que detecten heretgies ocultes i diagnostiquen suposats perills per a l’ortodòxia, sense ajudar després positivament a viure amb fidelitat l’adhesió a Jesucrist. També avui es condemna amb rigor des de certes càtedres el pecat dels petits i febles, i s’obliden escandalosament les injustícies dels poderosos.

La nostra societat no necessita predicadors de paraules boniques, sinó dirigents que, amb la seva pròpia conducta, impulsin una veritable transformació social. La nostra Església no necessita tant de moralistes minuciosos i teòlegs ortodoxos com de creients veritables que amb la seva vida irradien un aire més evangèlic. Homes i dones que visquin la seva fe. Necessitem mestres de vida. Creients d’existència convincent. Que tornin a l’essencial de l’Evangeli, que prediquin no només amb paraules, sinó amb cordialitat i sinceritat de vida.