La família de Natzaret passeja el seu Nen

L’Evangeli d’aquest diumenge de la Sagrada Família ens presenta una escena que podem traslladar als nostres dies. Un nen acabat de néixer, quan els seus pares el porten a passejar al carrer, és objecte d’atenció i admiració per tots els qui el contemplen. Sempre l’esclat d’una nova vida ens imanta i fascina. Tothom li veu les gràcies... i es fan bons auguris per aquesta vida que acaba de començar. Veiem Josep i Maria, amb el nen Jesús, que es troben també amb persones en anar al temple. Aquestes persones no miren tant el seu aspecte físic, quan el paper que tindrà aquesta personeta en la història humana. Ens ajuden a identificar plenament qui és aquest que ha nascut a Betlem...

Es troben amb un home just i pietós... la pregària l’il·lumina i li fa trobar el sentit del que està veient. Darrere aquesta fesomia humana hi veu “el Salvador que preparàveu”, que anhelava tot el poble. Tota persona humana té una missió: participar en la història del seu moment i ser un element positiu que aporti llum i esperança. La història de la humanitat es va escrivint amb aquestes aportacions que anem fent les persones portant a terme el nostre paper positiu i la nostra vocació al nostre món. Jesús, com a tota persona humana, ve a ser per a nosaltres un model i exemple per orientar les nostres vides a fi que contribueixin al bé de tots.

Sap discernir l’ancià Simeó amb la saviesa dels anys, el que trobarà tota persona neta i positiva en el camp d’aquest món “serà senyera combatuda”, la veritat troba obstacles en la perversa acció present del mal. I com a persona plena de la saviesa de la vida, sap que les vides dels fills són font de preocupació i ànsia per a les mares, i així li diu a la Mare de Jesús, Maria. A tu una espasa et traspassarà l’ànima.

Una altra persona que troben Maria i Josep, és també entrada en anys, la profetessa Anna. També la pregària, ella dedica nit i dia a l’oració i el culte, li dona a contemplar aquesta criatura amb perspectiva profètica. Llegeix més enllà del que veuen els seus ulls. Parlava del nen a tots els qui esperaven temps millors. Tota nova vida és una aposta esperançada per superar els entrebancs que ens han fet caure i promesa de millora i progrés de la nissaga humana.

Calia amb totes aquestes dades, fer conscient finalment la responsabilitat inherent a tota família. I així acaba l’evangeli avui, fer un caliu propici per tal que les vides que guarden, custodien i han de créixer, trobin aquella ajuda que les facin fortes, entenimentades, conscients del favor de Déu d’haver-nos cridat a l’existència per compartir la seva vida en plenitud i de la missió que tenen.

Una visió encoratjadora, realista per contemplar-la en aquest dia que veiem Jesús, com a element integrant d’una família. Focalitza Jesús l’atenció dels pares i de qui el contempla, com tota nova vida. Ens convida a fer de les nostres vides un projecte salvador. A fer que siguem una alenada de vida, amor i esperança enmig de la nostra història concreta.