Mira amb els ulls del cor

Jesús veu el que està sofrint el leprós a causa de la malaltia i de la seva discriminació social i religiosa. S’acosta al leprós i el toca amb la mà. Dues actituds, dos verbs entre els molts que fa servir Marc al seu evangeli: acostar-se i tocar. Un exemple per a nosaltres i una crida d’atenció: hem d’atansar-nos al necessitat, acollir-lo amb afecte i estar disposats a donar-li la nostra mà. Les mans serveixen de vegades per copejar, per rebutjar, per apartar l’altre. Jesús fa servir la seva mà per perdonar, per acollir, per ajudar, per fer costat a qui trontolla, per guiar qui no troba el camí. Jesús ha unit el manament de l’amor a Déu amb el d’amor al proïsme.

Estimar, segons Crist és “ocupar-se de l’altre i preocupar-se per l’altre”. Es tracta d’un amor que s’ofereix, que es lliura a l’altre, és a dir, de l’amor entès com a acte de donació gratuïta i generosa al germà. Déu ens estima personalment i apassionadament. Ho ha demostrat en Jesús de Natzaret i ho podem comprovar en la curació del leprós. El seu amor està per sobre de la justícia humana. Davant de la legislació rigorosa i discriminatòria que excloïa els leprosos, Jesús actua amb misericòrdia –posant el cor en la misèria–. Ell posa els seus ulls d’amor en aquell home. Hem d’aprendre a mirar no amb els nostres ulls, sinó amb els ulls i sentiments de Jesús, que es fixa en el necessitat i surt a la seva trobada. Només demana fe, la confiança del leprós, que li diu: “Si vols, pots guarir-me”. I Jesús... li va retornar la salut i la dignitat.

Aquest cap de setmana, a més a més, celebrem la campanya contra la fam de Mans Unides. Per als cristians la caritat no és una espècie d’activitat d’assistència social, que es podria deixar a uns altres, sinó que és alguna cosa que pertany a la seva naturalesa i a la seva essència. L’Església, la Comunitat, és la família de Déu al món. Al món no ha d’haver-hi ningú que sofreixi per falta d’aliments. És necessari lluitar per la justícia i per una societat més equitativa.

Per això aquest any Mans Unides ens proposa el lema: Comparteix el que importa. En la campanya s’al·ludeix al poder de les xarxes socials per donar a conèixer la situació de les 815 milions de persones que passen gana al món. Des de fa un any ha crescut el nombre dels famolencs. Els Objectius del Mil·lenni no s’han complert. Amb aquesta campanya, es tancarà un cicle de tres anys centrats a donar resposta a les causes i problemes que provoquen la gana al món i a reclamar un major accés als aliments, una producció més sostenible i propostes contra la pèrdua i el balafiament.

Se’ns convida a compartir informació, el nostre temps, recursos, actituds positives i altres alternatives per acabar amb la xacra de la gana. Això és l’important que cal compartir. El que importa de debò és la persona i la seva dignitat.

Si volem, podem.