Esprint final a la quaresma

Celebrem en aquest quart diumenge de quaresma l’anomenat diumenge Laetare, és a dir, Alegra’t per la proximitat de la Pasqua. Posseïm raons per l’alegria? Mirant el nostre voltant podem somriure? Podem aixecar-nos o donar una ullada amb optimisme al futur?

Les persones, necessitem més profundes i autèntiques raons per a l’esperança. L’entorn que ens pressiona i ens emmanilla està lluny de produir en nosaltres un efecte de vida i de pau. On són les nostres fonts de satisfacció? En el circ en el qual de vegades es converteix la nostra vida? En allò que els tecnòcrates dissenyen per al nostre dia a dia?

La Pasqua, que apunta a la cantonada de la quaresma, ens brinda la llum del Crist. Viurem, amb passió i devoció, allò que el soroll del dia a dia ens impedeix de gaudir, com és la presència de Crist Salvador, Redemptor i felicitat completa en el més enllà? Què ens impedeix de contemplar, estimar, celebrar i desitjar Crist?

La Pasqua, no ho oblidem, és el pas principal de Déu enmig de nosaltres. Ho va fer al Nadal (d’una forma humil), i ara ho realitza d’una manera suprema i perenne, oferint-nos la prova del seu màxim amor en la creu i en la Resurrecció, és a dir en la Pasqua. Qui cerca a qui? Busquem nosaltres a Déu o és Déu qui ens busca a nosaltres? No ho dubtem, sempre la iniciativa ve d’Ell, i de nosaltres tan sols s’espera una resposta valenta. Què li responem?

En l’esprint final de la quaresma ens sentim atrets per la persona de Jesucrist mort i ressuscitat. La Nova Evangelització del món només serà possible amb cristians realment evangelitzats per Crist ressuscitat. Com podríem presentar com a model de referència Jesús si prèviament no el sentíssim en carn pròpia? Com anem a proposar-lo com a blasó de tants valors que fan falta al nostre món si preferim enarborar amb les nostres mans estels de colors, sense consistència, volàtils o sense cap contingut?

Per a mi creient, una vida sense Déu és com una embarcació sense àncora, com un vaixell a la deriva. La Setmana Santa, que trucarà aviat a la nostra porta, pot ser una gran ocasió per omplir-nos de fortalesa, fins i tot per reconstituir-nos per dins, per tornar a les fonts de la nostra fe i per sentir-nos amb una nova capacitat, i per seguir endavant sabent de debò en qui creiem, en què creiem i per què creiem.

És qüestió d’aixecar el cap, de no deixar-nos despistar per altres banderes que no siguin les de la fe i la confiança en Déu. Només així sentirem que la nostra vida estarà canviada per la resurrecció i la vida que Jesús ens ofereix al seu pas prop de nosaltres.

Si volem... podem.