Voldríem veure Jesús

“Alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem anaren a trobar Felip i li digueren: Senyor, voldríem veure Jesús.” (Jn 12,20)

El text de l’evangeli d’avui se situa a Jerusalem, justament després de l’entrada de Jesús el diumenge de Rams i com a preludi de la Passió.

“Voldríem veure Jesús.” És la petició d’aquells pelegrins de cultura grega, simpatitzants del judaisme que havien pujat a Jerusalem en ocasió de la festa. S’acosten a Felip perquè els faci d'home bo per poder parlar amb Jesús. El verb veure, especialment a l’evangeli de Joan, no es limita a l’acció de contemplar amb els ulls del cos. Significa tenir una experiència personal, entrar en contacte personal. Aquesta manera de veure és una porta oberta que condueix moltes vegades a la fe.

Voldríem conèixer Jesús és també el que demanen sovint moltes persones del món d’avui. Dones i homes, inquiets, insatisfets amb els criteris de lucre personal, de competitivitat professional, de satisfacció insaciable dels desigs corporals... i que cercant nous ideals i valors en la vida, volem veure Jesús, conèixer i comprendre millor el seu missatge per obrir nous horitzons a la pròpia vida.

És l’acompliment de la missió de Jesús. Ell no ha vingut amb un aire prepotent i poderós. A l’evangeli proposa precisament el contrari. Ens recorda que no tots els mitjans són vàlids per vèncer en la carrera d’aquesta vida.

El triomf passa pel silenci i fins i tot per la mort: “Si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol. Però si mor, dona molt de fruit.” Això significa perdre la vida pels altres i per Déu. Qui mira només de satisfer les seves pròpies expectatives es perd en el laberint dels seus capricis. Per això el cristià no ha d’oblidar mai el signe de la seva identitat: servir com Jesús ens ha servit a tots. I servir implica morir a un mateix i sembrar així comprensió, perdó i amor en els altres. Aquí resideix el triomf cristià.