Cap al veritable triomf

El temps de Quaresma ens ha portat a la celebració de diumenge de Rams, que ens introdueix a la Setmana Santa. Per als cristians és la setmana més important que tindrà el moment culminant el dia de Pasqua, tot celebrant la resurrecció del senyor Jesús.

En aquest diumenge de Rams la litúrgia gira entorn de dos ritus: la benedicció dels rams amb la posterior processó i la celebració de l’Eucaristia. En el primer moment commemorem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Ens ajuda a fer-ho tant el text de l’Evangeli que es proclama en el moment de la benedicció dels rams com el mateix fet que avui, amb els nostres rams, aclamem Jesucrist com el nostre Salvador. I les lectures de la celebració de l’Eucaristia ens prepararan a viure aquests propers dies sants: la primera lectura del profeta Isaïes ens convida a contemplar el Servent sofrent del Senyor; Sant Pau, en la segona lectura, ens presenta al senyor com el Fill de Déu obedient fins a la mort i amb la proclamació del relat de la Passió se’ns introdueix plenament en aquests dies sants.

La celebració del diumenge de Rams conté aquests dos grans ritus que fan referència a dos moments històrics on trobem la multitud amb uns sentiments ben diferenciats. Els mateixos crits que les persones proferien en veure Jesús el dia de l’entrada a Jerusalem i el dia que Pilat el mostra al poble són ben oposats: “Hosanna!”, “Crucifiqueu-lo!”.

L’entrada de Jesús a Jerusalem va ser marcada per un triomf que durà molt poc, fou molt efímer. Jesús mateix era conscient que aquella aclamació de la multitud era fruit d’un entusiasme superficial i sabia que els triomfs que poden concedir els homes s’esfumen aviat. Però Jesús deixa que l’aclamin, Jesús participa de la festa i no ho fa perquè busqui l’aclamació del poble, sinó perquè confia plenament en Déu. El seu pare serà qui li concedirà el veritable triomf ressuscitant-lo d’entre els morts.

Hem d’aprendre sempre de Jesucrist, que ens mostra la grandesa de la fe, de la confiança en Déu, el nostre Pare. Ell, malgrat els moments de sofriment, d’angoixa, de passió, no va deixar mai de confiar en el Pare. Tenia la certesa que sortiria triomfant de la mort i així ho va anunciar als seus deixebles.

Celebrem aquesta Setmana Santa com a deixebles del Senyor Jesús. Potser, com a seguidors de Jesús, ens sentirem identificats amb aquells primers deixebles en algun aspecte de la nostra vida, però no oblidem que som deixebles del Senyor, deixebles d’Aquell que dona la vida per amor, deixebles del Ressuscitat.