De la por a la missió

Dels grans relats pot fer-se’n diverses lectures: el fet en si, objectivament parlant; les causes que l’han motivat; les circumstàncies de l’esdeveniment; les reaccions de les persones...

Avui llegim la primera de les aparicions de Jesús ressuscitat als apòstols, el vespre del diumenge de Pasqua. I voldria llegir el relat des l’estat d’ànim dels apòstols i la seva transformació. I penso que pot ser paradigmàtic per molts dels nostres estats d’ànims.

1) D’entrada, el primer que el text posa en relleu és la por dels apòstols. Llegim a l’evangeli: “Els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes.”

La por expressa la negativitat humana, la manca de llibertat i de confiança. És una pesada llosa que oprimeix el cor. La por és la defensa dels insegurs. Quan hi ha por no hi ha llibertat i sense llibertat no hi ha fe. Els qui tenen por no creuen que Jesús doni sentit a la vida, que condueixi l’Església, que sigui amb nosaltres, que la nostra força vingui de Déu. La fe i la por són incompatibles.

2) Hi ha un segon moment: l’aparició de Jesús ressuscitat, viu, enmig dels apòstols. Aquesta presència de Jesús genera sorpresa, dubte, una alegria continguda: serà veritat? No és una imaginació? Jesús s’esforça a tranquil·litzar-los. Primer de paraula: “No us alarmeu, no dubteu.” Després amb signes: “Els ensenyà les mans i el costat.” I menjà davant seu. A poc a poc els deixebles es relaxen, els seus cors s’asserenen i i s’obren a la realitat de la resur­recció del Senyor. La llum havia il·luminat, no solament l’estança on estaven reunits sinó, sobretot, el cor dels deixebles.

3) I arriba el tercer moment: qui ha superat la por i ha aclarit els dubtes, està en condicions d’acceptar compromisos de cara als altres. Jesús els explica les Escriptures, els obre els ulls sobre el significat teològic de la seva passió, mort i resurrecció i els fa un encàrrec: ser testimonis d’aquesta Bona Nova: la misericòrdia de Déu, la vida nova, l’efusió de l’Esperit, la Pasqua sense posta.

Qui ha tingut una experiència vital forta –la resurrecció de Jesús n’és una– supera la por i el dubte per arribar a la consciència de tenir una missió renovadora enmig de la societat.