L'alegria de l'amor

Qui observa amb certa atenció les persones, té, sovint, la impressió que l'alegria ha fugit de moltes vides i és difícil recuperar-la per molt que se la busqui en aparadors, sales de festa, l'ambient animat dels restaurants o la companyia dels amics.

El misteri de cada individu és massa gran i profund perquè pugui ser explicat des de fora. I, sens dubte, poden ser moltes les arrels d'aquesta tristesa i insatisfacció que inútilment pretenem dissimular. Però, gairebé sempre oblidem que hi ha en la nostra vida una tristesa difusa que no és, moltes vegades, sinó la cara del nostre buit interior i de la nostra incoherència personal.

Hem exaltat la llibertat fins al punt de no acceptar cap limitació moral ni norma ètica. Hem volgut esborrar de les nostres vides el rastre de tota culpabilitat. Ens hem permès avançar per camins cada vegada menys senyalitzats. Poques vegades ens preguntem si som fidels a les nostres conviccions més profundes. L'important és gaudir.

I en aquesta recerca incontrolada de gaudi, confonem modernitat amb una amoralitat superficial i irresponsable. Identifiquem la sexualitat adulta amb frivolitat. Reduïm el gaudi eròtic de la vida a un consumisme sexual buit de tendresa i fidelitat.

I no obstant això, no es respira entre nosaltres una alegria sana i gratificant. Són molts els que viuen secretament insatisfets de si mateixos. Molts dels que es turmenten amb pensaments negatius i frustrants. Homes i dones que senten la seva vida com una immensa equivocació.

Més encara. Hi ha creients que viuen la seva vida tractant d'amagar contínuament als seus propis ulls i als de Déu. Cristians als quals una “mala consciència” més o menys dissimulada, els impedeix trobar-se amb Déu amb espontaneïtat i alegria.

Els creients hem oblidat massa el desig insistent de Jesús de comunicar-nos la seva pròpia alegria. No acabem de creure que la trobada amb Jesucrist pugui ser per a nosaltres una font d'alegria capaç de renovar la nostra existència en la seva mateixa arrel. Necessitem escoltar de nou les paraules que Jesús ens diu: “us he parlat perquè la meva alegria sigui també la vostra i la vostra joia sigui completa”. Experimentar de nou com la tristesa, la mentida, la insatisfacció i el pecat se'ns van lentament transformant en goig, llum interior, reconciliació i acció de gràcies, en la trobada personal amb Jesucrist.

No és una alegria estèril, sinó una força joiosa que ens il·lumina, ens neteja, ens transforma i ens impulsa a viure d'una altra manera. Una alegria que ens allibera de la tristesa quan sentim la temptació de desesperar.