Santíssima Trinitat

La idea de celebrar la festa de la Santíssima Trinitat va néixer en alguns ambients monàstics a França després de l’any 1000. En els seus orígens resultà una mica sorprenent aquesta proposta de dedicar un diumenge a la Santíssima Trinitat perquè cada celebració litúrgica ja està immersa en Ella i la invocació al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant és ben present en tota l’acció litúrgica de l’Església. Però ja des del segle XI celebrem la solemnitat d’avui el diumenge següent a la solemnitat de Pentecosta i, anys després, el Papa Joan XXII aprovà oficialment aquesta festa de la Santíssima Trinitat l’any 1334.

En aquest diumenge és com si es volgués fer un resum de la manera com Déu s’ha anat manifestant a la humanitat. En l’Antic Testament Déu es dona a conèixer com a Únic Déu, el creador del cel i de la terra, l’únic salvador del seu poble. En el Nou Testament Jesucrist va revelant quina és la vida íntima de Déu perquè ens dona a conèixer qui és el Pare i el Pare manifesta qui és el Fill. Tan sols cal que recordem, per exemple, les narracions del naixement o del baptisme del Se­nyor. En elles es revela que Jesucrist és el Fill de Déu, el Messies, l’Ungit, el Salvador, etcètera. I l’Esperit Sant esdevé el gran do de Déu per a la seva Església, la presència de Déu en el nostre món fins a la fi dels temps.

No obstant això, podem tenir la sensació d’experimentar certa dificultat en celebrar la solemnitat de la Santíssima Trinitat perquè ens referim al misteri de Déu, a la vida més íntima de Déu que esdevé inaccessible per a la nostra comprensió. Malgrat ser-ne conscients, això no ens impossibilita arribar a conèixer quelcom de Déu perquè Ell mateix s’ha manifestat, s’ha revelat. Sant Francesc d’Assís afirmà que “la Santíssima Trinitat no és el producte de raonaments humans: és el rostre amb el que Déu mateix s’ha revelat, no des de l’altura d’una càtedra sinó caminant amb la humanitat”. Per tant, sabent que Déu és entre nosaltres tenim la possibilitat de copsar quelcom d’Ell. Déu s’ha manifestat perquè el puguem conèixer. Però ens calen mitjans adequats per arribar-hi, o si més no, per aproximar-nos al llindar del misteri de Déu.

Molts homes i dones que encarnen l’estil de la vida contemplativa segueixen els camins de la meditació, el silenci i l’adoració per arribar a contemplar Déu. Per aquesta raó, en aquest dia de la Santíssima Trinitat celebrem la jornada Pro Orantibus i preguem per totes les persones que sempre preguen per nosaltres. Sabem molt bé que aquest estil de vida contemplativa no impossibilita als monjos i monges de conèixer com és la vida dels homes que vivim enmig del món. Tan sols ens cal parlar amb ells o veure quines són les intencions per les que preguen i ens adonarem que són ben a prop nostre.

És evident que no tots ens sentim cridats a la vida contemplativa, estrictament parlant, però recórrer sovint els camins del silenci, l’adoració i la meditació segur que ens aproparà més al misteri de Déu i no ens allunyarà dels nostres germans. Més aviat seguirem en el mateix camí de Déu que s’ha fet proper i acompanya la humanitat cada dia fins a la fi del món.