Paraula i vida
Déu estima la vida
La tradició bíblica insisteix una vegada i una altra en el fet que Déu no vol la mort
L’ésser humà se sent malament davant el misteri de la mort. Ens fa por el desconegut. Ens entristeix acomiadar-nos per sempre dels nostres éssers estimats, que s’endinsen en la solitud més absoluta, en un món inexplorat en el qual no sabem exactament què és el que ens espera.
D’altra banda, fins i tot en aquests temps d’indiferència i incredulitat, la mort segueix embolicada en una atmosfera religiosa. Davant el final, es desperta, en no pocs, el record de Déu o les imatges que cada un ens fem d’ell. D’alguna manera, la mort revela la nostra secreta relació amb el Creador, bé sigui d’abandonament confiat, d’inquietud davant la possible trobada amb el seu misteri o de rebuig obert a tota transcendència.
És curiós observar que són bastants els que associen la mort amb Déu, com si aquesta fos una cosa ideada per ell, per espantar-nos o per fer-nos caure un dia a les seves mans. Déu seria un personatge nefast, que ens deixa en llibertat durant uns anys, però que ens espera al final en la foscor d’aquesta mort tan temuda.
No obstant això, la tradició bíblica insisteix una vegada i una altra en el fet que Déu no vol la mort. L’ésser humà, fruit de l’amor infinit de Déu, no ha estat pensat ni creat per a acabar en el no-res. La mort no pot ser l’objectiu o la intenció última del projecte de Déu sobre l’home.
Des de les cultures més primitives fins a les filosofies més elaborades sobre la immortalitat de l’ànima, la humanitat s’ha rebel·lat sempre contra la mort. L’home sap que morir és una cosa natural dins el procés biològic del que viu, però al mateix temps, intueix més o menys obscurament que aquesta mort no pot ser el seu últim destí.
L’esperança en una vida eterna es va anar gestant lentament en la tradició bíblica no per raons filosòfiques o consideracions sobre la immortalitat de l’ànima, sinó per la confiança total en la fidelitat de Déu. Si esperem la vida eterna és perquè Déu és fidel a si mateix i fidel al seu projecte. Com va dir Jesús en una frase inoblidable: “Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots viuen”, (Lluc 20, 38).
Déu vol la vida de l’ésser humà. El seu projecte va més enllà de la mort biològica. La fe del cristià, il·luminada per la resurrecció de Crist, està ben expressada pel salmista quan diu: “No m’aban- donareu a la mort, ni deixaràs al teu amic conèixer la corrupció” (Salm 16, 10). L’actuació de Jesús a l’evangeli d’aquest diumenge, agafant amb la mà a una jove morta, per rescatar-la de la mort, és un signe visible de l’acció de Déu, disposat a salvar de la mort a tot ésser humà.