Creure en l'educació i estimar-la

A l’inici d’un nou curs, aquest és el punt de partida fonamental. Aquesta fe en l’educació implica especialment: que els educadors confiïn en els nens i en els joves, que la societat confiï en els educadors i que els uns i els altres estimin la institució educativa, l’escola.

L’educació pretén fonamentalment desenvolupar la persona en les seves diferents possibilitats. Tota educació, doncs, posa en el centre dels seus objectius, la persona del nen o del jove. Els punts de partença, els mètodes i el camins poden ser diferents, però el criteri fonamental, l’objectiu principal a aconseguir i els fruits a recollir sempre donen voltes per l’eix principal del creixement satisfactori de la persona i dels seus valors científics, humans i espirituals. L’important és fer-ho i aconseguir-ho en la pràctica tot reconeixent el caràcter central del nen, de l’adolescent o del jove. Per això, són necessaris educadors que creguin, de veritat, en els joves i els ajudin a valorar i a potenciar i desenvolupar amb goig els recursos que cadascú porta dintre seu.

Creure en els infants i els joves significa, abans que qualsevol altra cosa, acollir-los en la seva pròpia vida i realitat. En tot ésser humà hi ha més coses dignes d’admiració que de menyspreu. L’educador ha d’estar convençut que tot jove, per difícil que sigui, té un punt accessible al bé i aquest punt és el primer que l’educador ha de descobrir per tal que d’aquesta corda sensible del cor se’n pugui treure el màxim profit. Per això cal apostar per una pedagogia de l’esperança amb un convenciment ben ferm que és la joventut la que regenerarà la societat.

En el fons d’aquesta confiança educativa en els infants i joves està la confiança radical en la persona humana, en la convicció de la seva dignitat i del seu valor com a persona.

L’èxit de l’educació és gairebé sempre, també, qüestió de sintonia i d’amor entre els alumnes i el professor. Estimar els alumnes i que ells se sentin ben cotitzats i estimats pel professor és un factor molt important. No hi ha una altra manera més justa d’explicar el sentit de l’educació: “Educar és un acte d’amor, un exercici de la caritat intel·lectual que requereix responsabilitat, dedicació i coherència de vida.”

L’educació necessita credibilitat i reconeixement dels educadors. La societat espera molt dels educadors i això constitueix per a ells una responsabilitat i una oportunitat.

L’escola comença allí on és el nen, l’adolescent o el jove, creant un punt de trobada amb els seus interessos vitals i entrant en diàleg amb el seu cor. Una bona escola necessita bons mestres i bons estudiants. No ni ha prou amb un d’aquests components. És necessari que un vulgui ensenyar i l’altre vulgui aprendre, i és necessari que, al costat d’ells, això sigui també el que vol la societat. En això consisteix el veritable amor a l’escola.

No tenim cap fórmula màgica. Tot és fruit de molt esforç, treball, responsabilitat i dedicació, que són els ingredients essencials del veritable amor educatiu.

Bon inici de curs. Si volem podem.