paraula i vida
La 'catequesi' del Senyor
L’ensenyament de Jesús inclou sempre una proposta d’estil de vida
Després que els deixebles de Jesús han discutit pel camí sobre qui era el més important de tots ells quan arriben a Cafarnaüm el Senyor els deixa un ensenyament ben significatiu. De fet, els deixebles no responen a la pregunta de Jesús respecte al tema de la seva discussió. Devien intuir que aquesta preocupació seva no hauria d’haver d’estat present en la seva conversa.
Però Jesús, que els coneixia bé, els ensenya per mitjà de paraules i amb un gest ben representatiu. D’aquesta manera els indica quines persones són importants i com s’arriba a ser-ne des de la seva perspectiva. Per això diu als Dotze: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots” (Mc 9, 35). El més important és el qui serveix. I els qui són darrers, els qui no compten segons els criteris del món, són els més importants. Per això Jesús fa venir un noi. En temps de Jesús ni els nens ni els nois tenien cap rellevància en la societat jueva, no comptaven gens. Per això Jesús el posa al mig de tots, el pren en braços i els diu: “Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom m’acull a mi” (Mc 9, 37).
Aquest ensenyament de Jesús als seus deixebles, als Dotze, està teixit amb paraules, amb gestos, amb actes concrets. En el cas de l’Evangeli d’avui es tracta de l’actitud del servei, de l’acollida als més pobres i insignificants de la societat. I aquesta és la constant de tot l’Evangeli. L’ensenyament de Jesús inclou sempre una proposta d’estil de vida.
Ara que estem iniciant un nou curs escolar també és el començament del curs de catequesi. Totes les parròquies del nostre arxiprestat d’Andorra oferim aquesta catequesi d’iniciació a la vida cristiana per als nens, nenes, nois i noies. Aquesta catequesi que tenim estructurada en quatre cursos té com a finalitat iniciar a la vida cristiana. Això també inclou la preparació per a rebre els sagraments de l’Eucaristia (amb la celebració de la Primera Comunió) i de la Confirmació. Els reben com a moments importants en el seu camí de fe, al segon i al quart any de catequesi, respectivament. Però ja ens adonem que la catequesi va més enllà de preparar únicament per a rebre uns sagraments, es tracta d’acompanyar la persona a viure com a deixeble de Jesús, a viure cristianament. Per això la catequesi té com a objectius: afavorir els continguts de la fe, l’educació en la litúrgica, la formació moral, ensenyar a pregar, la incorporació en la comunitat cristiana. Per tant, ja veiem que quan parlem de la classe de religió i de la catequesi, si bé no ens estem referint a dos accions completament oposades, tampoc comparteixen els mateixos objectius. La classe de religió se centra en els continguts, en els valors que aquests contenen, i la catequesi, a més de tractar també els continguts de la fe, inicia a la vivència d’aquesta fe i busca d’assolir aquest objectiu per mitjà dels àmbits que he citat anteriorment. Per dir-ho molt resumidament, la classe de religió es mou dins l’àmbit cultural i la catequesi en la vivència de la fe, la pregària, la celebració, etcètera. Per això és bàsic que els nens i nenes que aquests dies són inscrits pels seus pares a la catequesi parroquial també s’inscriguin a la classe de religió perquè coneixeran millor els continguts que després a la catequesi cercarem de fer-ne vida.